martes, 2 de febrero de 2010

DIJOUS (28-01-2010). L'EDUCACIÓ INCLUSIVA I L'APRENENTATGE COOPERATIU

Cliquem ara a la URL http://translate.google.es/translate?hl=ca&sl=es&u=http://www.educacion.es/&ei=0fdnS529L5i60gTZs_mnCA&sa=X&oi=translate&ct=result&resnum=1&ved=0CBYQ7gEwAA&prev=/search%3Fq%3Dministeri%2Bd%2527educaci%25C3%25B3%26hl%3Dca i un cop dins d’aquesta pàgina (del Ministeri d’educació), tornem a clicar a la part esquerra on diu “sistema educatiu” i a continuació on diu “educació inclusiva en el sistema educatiu”. Trobem aspectes rellevants tals com que “L'educació inclusiva té com a propòsit prestar una atenció educativa que afavoreixi el màxim desenvolupament possible de tot l'alumnat i la cohesió de tots els membres de la comunitat.” Quan parla de tota la comunitat es refereix a alumnes, professors, famílies, uns altres professionals que treballen al centre, administració educativa, administració local, institucions i organitzacions socials.
http://www.circleofinclusion.org/spanish/whyinclusion/barriersspan.html
"En el primer día de escuela de Jacob, yo estaba realmente preocupada porque el era tan pequeño y tan obviamente discapacitado, y yo sabía que su maestra estaba muy nerviosa, así que yo trataba de no estarlo para poder ayudarla. Su maestra lo llevó al circulo, y yo me di media vuelta para decirle algo al director del colegio, cuando me volteé nuevamente para observarlo, no pude encontrarlo, Todos los niños estaban acostados en el suelo haciendo ejercicios de relajación para iniciar el día. Yo no podia encontrarlo, asi que tuve que recorrer el circulo completamente antes de conseguirlo. Finalmente lo conseguí acostado en el piso observando el niño que estaba a su lado el cual le decía "Estírate, estírate". Todos se estaban estirando, y Jacob tenía sus brazos estirados como todos los demás. Mi corazón estaba en mi garganta, yo tenía que irme no podía quedarme y llorar. Jacob estaba con sus compañeros y había encajado. Si alguien hubiese entrado en ese momento, no habría sido capaz de decir que había algo diferente en el . Fue increible, tu sabes, el era como todos los demás-solo un pequeño niño. Ramona- Mamá adoptiva de Jacob"

L’alumnat amb necessitats educatives especials (NEE) és aquell que requereix, al llarg de la seva escolarització, determinats suports i atencions educatives específiques perquè presenta discapacitats físiques, psíquiques o sensorials, trastorns greus de conducta o perquè està en situacions socials o culturals desafavorides.
Atendre a la diversitat fa referència a organitzar els elements escolars i curriculars ordinària per facilitar l’aprenentatge de tots els/les alumnes, i és pròpia dels centres educatius la tasca d’atendre la diversitat de tots aquests/es alumnes, a través dels professors, els agents orientadors de l’ensenyança. Són ells els qui tenint en compte les característiques, necessitats, estils, expectatives,... dels/de les alumnes s’encarreguen de planificar, programar, i prendre decisions, sempre determinant els mètodes i tècniques i recursos més concrets i adients per millorar el procés d’ensenyament aprenentatge. Recursos organitzatius i metodològics com:
- Agrupaments flexibles
- Treball per racons
- Tallers
- Treball per projectes
- Grups cooperatius
- Aules obertes
- Unitats d’escolarització compartida
- ...


"Aprenentatge cooperatiu, un marc ideal perquè puguin aprendre junts alumnes diferents" (educació inclusiva). Pere Pujolàs. Universitat de Vic 2006

Joan Rue ens defineix l’aprenentatge cooperatiu com “un grup de procediments de l’ensenyança que parteixen de l’organització de la classe en petits grups mixtes i heterogenis on els alumnes treballen conjuntament de forma coordinada entre si, per resoldre tasques acadèmiques i aprofundir en el seu propi aprenentatge.” Aquesta agrupació fa que sigui un procés enriquidor de coneixements, ja que es creen models positius i els uns poden aprendre dels/de les altres. Tots treballen conjuntament, ajudant-se, evitant la distribució de tasques entre ells. D’aquesta manera s’estableixen relacions de reciprocitat, actes de negociació i discussió, per tal de crear un bon clima a l’aula.

Els germans David i Roger Johnson, ambdos psicòlegs, ho han definit com “aquella situació d’aprenentatge en la qual els objectius dels participants es troben estretament vinculats, de tal manera que cada un d’ells només pot assolir els seus objectius si i només si els demés aconsegueixen assolir els seus.” De fet, l’èxit individual de cada alumne en les tasques requereix l’èxit de tots els altres membres del grup.

A més a més, aquest tipus d’agrupació afavoreix el treball autònom de tots els alumnes. El/La mestre/a esdevé un/a guia per a l’alumne, i dona atenció més individualitzada a aquells alumnes que més la necessiten.


el document que reculleix les instruccions d'inici de curs per als centres d'educació infantil, primària i d'educació especial per al currs 2009 ens diu, sobre la inclusió (imatge pujada al blog, a la part esquerra):

“Es considera aspecte prioritari a consolidar en els centres, entre d’altres, l’escolarització inclusiva de l'alumnat atenent, des d'un plantejament global del centre, les seves necessitats educatives i prioritzant, sempre que sigui possible i adequat, la màxima participació de tot l'alumnat en els entorns escolars ordinaris.”

“En el marc dels principis generals de l’educació inclusiva, l’atenció als alumnes ha de tenir lloc, sempre que per les seves característiques sigui possible i adequat, en entorns escolars ordinaris, proporcionant-los el suport necessari per possibilitar-los la participació en les activitats generals i els aprenentatges escolars i l’assoliment de les competències bàsiques.”

“L’aprenentatge cooperatiu, la intervenció de més d’un professional a l’aula, la planificació de la participació de tot l’alumnat en les activitats d’aula i la resolució col·laborativa de conflictes, entre altres, poden afavorir la inclusió de tot l’alumnat a l’aula ordinària.”

“Correspon a l’equip directiu del centre la dinamització de la comunitat educativa per avançar en l’educació inclusiva de tot l’alumnat.”

D’acord amb el Pla marc de formació permanent 2005-2010, el Departament d’Educació desenvoluparà programes de formació en els àmbits següents:
- Escola inclusiva
- Currículum i innovació
- Tecnologies de la informació i la comunicació
- Millora personal i desenvolupament professional
- Gestió de centres i serveis educatius”

“Formar per a l’escola inclusiva: atenció a la diversitat, tutoria i orientació, acollida de l’alumnat nouvingut, atenció a l’alumnat en situació de risc de marginació social i al que presenta necessitats educatives especials.”

Així doncs, a trets generals, podem extreure aquestes tres informacions sobre la inclusió:

Aspectes rellevants

- Al estar cada grup format per nens/es de diferents nivells, el rpofessot, mestre... ha de disposar de les eines necessàries per respondre a la diversitat.

- Interacció de tipus positiva, efectiva, cooperativa i en equip.

- Filosofia humanitària.

- La formació dels pares en aspectes com poden ser els beneficis d’aquest tipus d’educació (inclusiva).

- La formació dels professors.

- L’actitud positiva dels professors. els professors ho han de creure i voler fer.

- L’ús correcte i adequat dels recursos.

- Comunicació/treball interdisciplinari família-escola-alumnes.


Aportacions

- Dret a l’educació d’una manera equitativa.

- Tots els alumnes se senten més compatibles.

- Tots els alumnes aprenen alguna cosa dels altres.

- Transmissió de valors democràtics (participació, amistat, interacció).

Dificultats

- És utòpic, ja que per aconseguir els objectius que suposa encara fa falta recórrer un llarg camí.

- La poca motivació d’alguns/es professors/es.

- La manca de recursos, organització,...

- Molta teoria i poca pràctica.


I per finalitzar, un comentari que fa referència a la inclusió:
“Hasta que la inclusión no tenga un significado real para tí como educador (a), no será posible que lo puedas implementar en tu salón de clase”, Berger y Pighini.


1 comentario: