ALGUNES SITUACIONS
A CENTRES EDUCATIUS
QUE CAL RESTAURAR/ELIMINAR/CANVIAR
FÁBULA
"Cierta vez, los animales del bosque decidieron hacer algo para afrontar los problemas del mundo nuevo y organizaron una escuela. Adoptaron un currículum de actividades consistente en correr, trepar, nadar y volar y, para que fuera más fácil enseñarlo, todos los animales se inscribieron en todas las asignaturas.
El pato era estudiante sobresaliente en la asignatura natación. De hecho, superior a su maestro. Obtuvo un suficiente en vuelo, pero en carrera resultó deficiente. Como era de aprendizaje lento en carrera tuvo que quedarse en la escuela después de hora y abandonar la natación para practicar la carrera. Estas ejercitaciones continuaron hasta que sus pies membranosos se desgastaron, y entonces pasó a ser alumno apenas mediano en natación. Pero la medianía se aceptaba en la escuela, de manera que a nadie le preocupó lo sucedido salvo, como es natural, al pato.La liebre comenzó el cuso como el alumno más distinguido en carrera pero sufrió un colapso nervioso por exceso de trabajo en natación. La ardilla era sobresaliente en trepa, hasta que manifestó un síndrome de frustración en la clase de vuelo, donde su maestro le hacía comenzar desde el suelo, en vez de hacerlo desde la cima del árbol. Por último enfermó de calambres por exceso de esfuerzo, y entonces, la calificaron con 6 en trepa y con 4 en carrera.El águila era un alumno problema y recibió malas notas en conducta. En el curso de trepa superaba a todos los demás en el ejercicio de subir hasta la copa del árbol, pero se obstinaba en hacerlo a su manera.Al terminar el año, un anguila anormal, que podía nadar de forma sobresaliente y también correr y trepar y volar un poco, obtuvo el promedio superior y la medalla al mejor alumno…
A CENTRES EDUCATIUS
QUE CAL RESTAURAR/ELIMINAR/CANVIAR
FÁBULA
"Cierta vez, los animales del bosque decidieron hacer algo para afrontar los problemas del mundo nuevo y organizaron una escuela. Adoptaron un currículum de actividades consistente en correr, trepar, nadar y volar y, para que fuera más fácil enseñarlo, todos los animales se inscribieron en todas las asignaturas.
El pato era estudiante sobresaliente en la asignatura natación. De hecho, superior a su maestro. Obtuvo un suficiente en vuelo, pero en carrera resultó deficiente. Como era de aprendizaje lento en carrera tuvo que quedarse en la escuela después de hora y abandonar la natación para practicar la carrera. Estas ejercitaciones continuaron hasta que sus pies membranosos se desgastaron, y entonces pasó a ser alumno apenas mediano en natación. Pero la medianía se aceptaba en la escuela, de manera que a nadie le preocupó lo sucedido salvo, como es natural, al pato.La liebre comenzó el cuso como el alumno más distinguido en carrera pero sufrió un colapso nervioso por exceso de trabajo en natación. La ardilla era sobresaliente en trepa, hasta que manifestó un síndrome de frustración en la clase de vuelo, donde su maestro le hacía comenzar desde el suelo, en vez de hacerlo desde la cima del árbol. Por último enfermó de calambres por exceso de esfuerzo, y entonces, la calificaron con 6 en trepa y con 4 en carrera.El águila era un alumno problema y recibió malas notas en conducta. En el curso de trepa superaba a todos los demás en el ejercicio de subir hasta la copa del árbol, pero se obstinaba en hacerlo a su manera.Al terminar el año, un anguila anormal, que podía nadar de forma sobresaliente y también correr y trepar y volar un poco, obtuvo el promedio superior y la medalla al mejor alumno…
Esta fábula nos ayuda a reflexionar sobre la diversidad de alumnos y de alumnas en una escuela que tiene en la homogeneización su camino y su meta.La diversidad no es una lacra. Es un valor: Precisamente porque somos diversos podemos complementarnos y enriquecernos. Podemos ayudarnos. Y habrá más necesidad de ayuda para quienes tienen alguna dificultad o alguna carencia. La cultura de la diversidad necesita avivar la sensibilidad hacia el otro."
Jose Luis Santos Guerra
Periodico“Sur”, del 21 de septiembre de 1999,
L’escola inclusiva és encara una escola nova, en construcció, que pretén, que està en formació, d’uns objectius/propòsits d’inclusió, d’unió i de reciprocitat de tots respecte a tots. És diferència molt de l’escola més antiga, tradicional, ja que pretén acceptar a tots/es els/les alumnes per igual, tinguin les característiques i necessitats que tinguin. Es tracta d’adaptar, adequar l’ensenyança, en un context on el professor ha de deixar exclosa la seva individualitat i centrar-se en l’alumne, promovent l’ensenyança en equip, participativa i democràtica, perquè els alumnes aprenguin a aprendre, però també aprenguin a ensenyar, a ajudar als companys a aprendre,… i sempre fomentant la diversitat com un valor que permeti complementar-se i enriquir-se, que permeti l’ajuda i la possibilitat d’arribar a l’altre.
En aquesta fàbula s’observa que el mètode d’ensenyança que s’utilitza és més proper al tradicional, una ensenyança més tancada, unidireccional, centrada en l’alumne, en la qual el professor és l’únic agent encarregat d’ensenyar. Ens mostra unes situacions el les quals els alumnes adquireixen els seus coneixements en base a la repetició i la memorització. Destaca la necessitat de competitivitat, jerarquitzada i organitzada, i d’obediència.
Aquest exemple no fomenta l’aprenentatge constructivista en el qual l’ensenyança no es una simple transmissió de coneixements, sinó un procés que permet als/a les alumnes construir els seus propis coneixements, essent ells els protagonistes del seu propi procés d’aprenentatge, i d’aquesta manera fer-se cada vegada més autònoms.
Aquest professor, escola, institució, sistema... hauria de fer un canvi d’idees, i establir un nou projecte educatiu basat en la col·laboració, en la no discriminació, en el respecte al ritme propi de cadascú, valor, necessitats, interessos, i un espai de comprensió, respecte i comunicació, d’intercanvi, de relació i de retrobament de les diferents realitats, per tal d’aconseguir el desenvolupament integral dels alumnes al màxim de les seves possibilitats.
L’atenció a la diversitat hauria de respondre doncs a l’adopció de diferents enfocaments metodològics (no només de l’individualista), acceptant diferents idees, maneres de fer, interessos diferents i necessitats diverses, ajudant-se els uns els altres interaccionant en grup, fent possible la construcció de coneixements a través de la cooperació, facilitant així l’enriquiment de tots els components del grup.
Jose Luis Santos Guerra
Periodico“Sur”, del 21 de septiembre de 1999,
L’escola inclusiva és encara una escola nova, en construcció, que pretén, que està en formació, d’uns objectius/propòsits d’inclusió, d’unió i de reciprocitat de tots respecte a tots. És diferència molt de l’escola més antiga, tradicional, ja que pretén acceptar a tots/es els/les alumnes per igual, tinguin les característiques i necessitats que tinguin. Es tracta d’adaptar, adequar l’ensenyança, en un context on el professor ha de deixar exclosa la seva individualitat i centrar-se en l’alumne, promovent l’ensenyança en equip, participativa i democràtica, perquè els alumnes aprenguin a aprendre, però també aprenguin a ensenyar, a ajudar als companys a aprendre,… i sempre fomentant la diversitat com un valor que permeti complementar-se i enriquir-se, que permeti l’ajuda i la possibilitat d’arribar a l’altre.
En aquesta fàbula s’observa que el mètode d’ensenyança que s’utilitza és més proper al tradicional, una ensenyança més tancada, unidireccional, centrada en l’alumne, en la qual el professor és l’únic agent encarregat d’ensenyar. Ens mostra unes situacions el les quals els alumnes adquireixen els seus coneixements en base a la repetició i la memorització. Destaca la necessitat de competitivitat, jerarquitzada i organitzada, i d’obediència.
Aquest exemple no fomenta l’aprenentatge constructivista en el qual l’ensenyança no es una simple transmissió de coneixements, sinó un procés que permet als/a les alumnes construir els seus propis coneixements, essent ells els protagonistes del seu propi procés d’aprenentatge, i d’aquesta manera fer-se cada vegada més autònoms.
Aquest professor, escola, institució, sistema... hauria de fer un canvi d’idees, i establir un nou projecte educatiu basat en la col·laboració, en la no discriminació, en el respecte al ritme propi de cadascú, valor, necessitats, interessos, i un espai de comprensió, respecte i comunicació, d’intercanvi, de relació i de retrobament de les diferents realitats, per tal d’aconseguir el desenvolupament integral dels alumnes al màxim de les seves possibilitats.
L’atenció a la diversitat hauria de respondre doncs a l’adopció de diferents enfocaments metodològics (no només de l’individualista), acceptant diferents idees, maneres de fer, interessos diferents i necessitats diverses, ajudant-se els uns els altres interaccionant en grup, fent possible la construcció de coneixements a través de la cooperació, facilitant així l’enriquiment de tots els components del grup.
DUES VINYETES
http://4.bp.blogspot.com/_XMsMBZXTl44/RvKNGXBixXI/AAAAAAAAASo/WFnfHx9NIDY/s320/pupitre.JPGsMBZXTl44/RvKNGXBixXI/AAAAAAAAASo/WFnfHx9NIDY/s320/pupitre.JPG
http://3.bp.blogspot.com/_Kj0KWEvVkIk/Sig0L7t9-lI/AAAAAAAAAAc/iNsrDhq_Xm8/s320/Aula%2Bespecial%2Bporque%2Bes%2Bdiferente.frato.jpg
Francesco Tonucci ejemplifica en el seu llibre “Con ojos de niño” situacions injustes que es donen en el context escolar. A partir de l’observació i de l’anàlisi d’aquestes vinyetes podem reflexionar sobre la realitat de certes situacions que avui encara es donen en algunes institucions escolars, i que cal eliminar a través de la col·laboració i l’esforç conjunt de tots, de tota la societat.
UNA ALTRA VINYETA
Francesco Tonucci critica aquestes situacions a través, com hem vist i estem veient, de vinyetes. Una altra que ho exemplifica s’anomena “La màquina de la veritat”. Tracta el tema de la diversitat identificant l’escola com una màquina que transforma als nens en suoerherois i expulsa per la part del darrera als nens/es que no tenen les característiques normals dins del perfil que s’espera que tinguin les persones que integrin el sistema educatiu en general. Tonucci ens conciència de la realitat existent, i que som nosaltres també responsables del canvi.
UNA ÚLTIMA VINYETA
http://images.google.com/imgres?imgurl=http://diplomado.constructivista.googlepages.com/subirarb.jpg/subirarb-full%3Bcrop:0.02,0,1,0.99.jpg&imgrefurl=http://recursosdidactics.wordpress.com/2009/02/21/treball-en-grups-cooperatius-2/&usg=__7jivEjjaeiuuxOR2fP3AAL6KYio=&h=315&w=480&sz=41&hl=es&start=2&itbs=1&tbnid=rh0VcbnWVzZUjM:&tbnh=85&tbnw=129&prev=/images%3Fq%3Dtreball%2Bcooperatiu%26hl%3Des
Aquesta és l’última vinyeta que he trobat per il·lustrar una mica més aquest tema que tractem, el de la diversitat. Però no és ben bé el que buscava. Així que ja sabeu, si algú resulta ser coneixedor d’alguna altra pàgina/URL que ho exemplifiqui, que es posi en contacte amb mi.
Doncs bé, aquí es veu com una espècie de científic que mana una mateixa activitat per a tots iguals, a tota una sèrie d’animals ben diversos. No es diu com ho han de fer, ja que es suposa que cadascú aconseguirà aquest objectiu de la manera que cadascú pugui.
Doncs ara imaginem que aquest grup d’estudiants animals personificats formes un o varis grups heterogenis, per treballar conjuntament, de forma coordinada, per aconseguir tots junts l’objectiu proposat. Imaginem que cada alumne vol superar amb èxit l’objectiu, i aconseguir que tots els altres del grup l’assoleixin també. No creieu que l’èxit estaria assegurat per tots/es per igual?
La constitución espanyola diu: «L’educació tindrà com objecte el ple desenvolupament de la personalitat humana en el respecte als principis democràtics de convivència i als drets i les llibertats fonamentals.» Constitució Espanyola. Títol 1: Dels drets i dels deures fonamentals. Capítol Segon: Drets i llibertats. Article 27.2.
«Totes les persones tenen dret a una educació de qualitat i a accedir-hi en condicions d’igualtat. La Generalitat ha d’establir un model educatiu d’interès públic que garanteixi aquests drets.» Estatut d’Autonomia de Catalunya.Títol 1: Drets i deures en l’àmbit social. Drets i deure en l’àmbit de l’educació. Article 21.1.
Doncs bé, aquí es veu com una espècie de científic que mana una mateixa activitat per a tots iguals, a tota una sèrie d’animals ben diversos. No es diu com ho han de fer, ja que es suposa que cadascú aconseguirà aquest objectiu de la manera que cadascú pugui.
Doncs ara imaginem que aquest grup d’estudiants animals personificats formes un o varis grups heterogenis, per treballar conjuntament, de forma coordinada, per aconseguir tots junts l’objectiu proposat. Imaginem que cada alumne vol superar amb èxit l’objectiu, i aconseguir que tots els altres del grup l’assoleixin també. No creieu que l’èxit estaria assegurat per tots/es per igual?
La constitución espanyola diu: «L’educació tindrà com objecte el ple desenvolupament de la personalitat humana en el respecte als principis democràtics de convivència i als drets i les llibertats fonamentals.» Constitució Espanyola. Títol 1: Dels drets i dels deures fonamentals. Capítol Segon: Drets i llibertats. Article 27.2.
«Totes les persones tenen dret a una educació de qualitat i a accedir-hi en condicions d’igualtat. La Generalitat ha d’establir un model educatiu d’interès públic que garanteixi aquests drets.» Estatut d’Autonomia de Catalunya.Títol 1: Drets i deures en l’àmbit social. Drets i deure en l’àmbit de l’educació. Article 21.1.
Així doncs, fem una crida al que hauria de ser l’educació d avui en dia,
Una ensenyança compartida, de qualitat, igual per a tots/es
No discriminativa ni selectiva, sinó inclusiva.
Una ensenyança compartida, de qualitat, igual per a tots/es
No discriminativa ni selectiva, sinó inclusiva.
Hola,
ResponderEliminarMolt original el tema de les vinyetes.
M'ha agradat molt.
Professor.