ACTIVITAT D'AVALUACIÓ CONTINUADA.Marc general de la intervenció psicopedagògica en DA.

Fer el treball suggerit en aquest document:

Estructura cooperativa. Dins l’equip de base:
- Primer: cadascú pensa quina és la resposta correcta a una pregunta.
- En segon lloc, es posen de dos en dos (2), intercanvien les seves respostes i les comenten.
- Finalment, en tercer lloc, tot l’equip ha de decidir quina és la resposta més adequada a la pregunta que els ha fet el mestre o la mestra.

- Abans de dur a terme qualsevol dinàmica d’aprenentatge, el/la mestre ha de possibilitar als/a les alumnes un límits/pautes/normes a seguir, ben definides, de forma coherent. Gràcies a l’establiment de normes el/la nen/a sap fins on pot arribar el seu comportament i què és el que s’espera d’ell, i que el fet de no complir-les portarà a una sèrie de càstigs.

http://www.monografias.com/trabajos20/disciplina/disciplina.shtml "El educador debe pensar que el niño o la niña se hará hombre o mujer no por arte de magia, espontáneamente, sino al revés: que llegar a ser hombre o mujer de verdad es un fruto que se siembra temprano, se cultiva desde la cuna hasta los 17 o 18 años, y se recoge después… y no debe sólo pensar todo eso, sino creerlo y actuar en consecuencia".

La disciplina és una actitud que necessita ser ensenyada. Per això és necessari:
- Fer una bona gestió del temps.
- Tenir en compte els interessos dels/de les alumnes.
- Generar reptes i desafiaments pels alumnes.

- Motivar.
- Observar sempre cuidadosament als/a les alumnes per trobar-ne les causes. Aquest aspecte ens pot indicar quin és el comportament del/de la nena tant a nivell individual com grupal. D’aquesta manera, veient el context en el qual interactua, podem detectar els factors que provoquen el mal i el bon comportament, i podrem d’aquesta manera actuar sobre el problema.
- Fer un anàlisi de les situacions problemàtiques.

Per aconseguir una òptima implicació de l’alumne, serà necessari en ocasions que el/la Mestre canvii la seva conducta, la qual cosa serà un benefici tant pel nen com per nosaltres.

- El/La mestre ha de tenir les habilitats pròpies i la capacitat per atraure l’atenció dels alumnes i dominar-los. Si un professor marca des del principi que ell és el qui té la màxima autoritat i que els alumnes l’han de creure, no té perquè tindre problemes. Si sorgeix un problema en un moment determinat, l’ha de saber resoldre en aquell moment.
- El/La mestra ha de demostrar el seu Rol moderador en tot moment, com també ha de fer que els/les seves alumnes adoptin aquest mateix rol. Ho ha d’ensenyar.
- El/La mestre ha de generar motivació.
- Si els problemes de disciplina són produïts pels diferents ritmes existents entre els/les alumnes, el/la mestre ha de tenir preparades activitats d’ampliació i de reforç.
- El docent ha d’ensenyar a cooperar i a fomentar el respecte, els valors democràtics i la confiança entre els seus alumnes.

El llibre “El rol del docente en una aula diferenciada”, de Carol Ann Tomlinson, ens parla de què el rol que un docent ha de tenir en una aula on tots els seus alumnes tenen característiques diferenciades és una destresa que s’adquireix, i també un art vocacional.

Aquest autor ens parla de tres metàfores.

- La metàfora del director d’orquestra. El director (professor) és coneixedor de la matèria que ensenya, i és capaç de fer que un grup de persones assoleixi uns objectius comuns mitjançant diferents instruments.

- La metàfora de l’entrenador de futbol. Proposa unes metes clares per l’equip i també per cadascun dels membres (rols). Dirigeix una pràctica individual, a la vegada que també dirigeix el treball cooperatiu dels membres de l’equip, a fi de millorar els punts dèbils i reforçar els forts. L’entrenador, en part psicòleg, motivador, i fomentador de l’esperit d’unió i de superació.

- La metàfora del músic de jazz, que genera expressió, i canvia de rol secundari al principal o viceversa, o és capaç de ser solista quan es requereix.

I si analitzem els rols junts podríem pensar que totes les característiques i funcions que se’ls hi atribueixen seran les mateixes que ha de posseir un mestre/professor per aconseguir generar motivació en els/les seus/es alumnes i aconseguir que s’impliquin per aconseguir l’èxit en l’assoliment dels objectius individuals i conjunts.

Aprenen uns continguts i es relenteixen en l’aprenentatge dels altres. Tots els alumnes adquireixen valors com la cooperació, l’empatia, la comprensió, a ser democràtics, a conviure superant conflictes, la paciència, el respecte,... En canvi, quan els que van més adelantats els hi toca ajudar deixen de banda l’aprenentatge de molts continguts que pel seu ritme podrien ampliar. En canvi, tots els aspectes/continguts que ajuden a que els altres aprenguin els hi serveix per reforçar el seu coneixement i aprendre de manera significativa.

L’objectiu és que tots puguin aprendre fins al màxim de les seves possibilitats, però través de l’ajuda dels uns amb els altres, d’aquesta manera col·laboren entre ells a través d’una comunicació assertiva i reflexiva. El poder aprendre un mateix de forma individual, i tenir la responsabilitat d’ajudar a l’altre perquè també aprengui ha de suposar per al/a la nen/a un repte.

Perquè hem d’ensenyar a canviar els hàbits de competició pels democràtics i de cooperació.

Perquè hem d’aconseguir una ensenyança de qualitat i una equitativitat de l’ensenyament per a tothom.

Els/Les nens/es en beneficien els uns dels altres. S’afavoreix l’adquisició de coneixements a través de la interacció entre els i les alumnes.

Tots els/les alumnes han d’aprendre a conviure en societat i a ser autònoms, i què millor que els/les més desfavorits/des aprenguin immersos en la resta de la societat?

Millora de les habilitats socials: millora la capacitat d"arribar a acords, fomenta l’actitud d’empatia, facilita actituds emotives i afectives, es facilita la comunicació i la participació activa de tot els components del grup, s"ajuden entre ells i aprenen a demanar ajut quan els hi cal, etc.

Millora la convivència i la participació.

Millora l’autoestima (amb l’assoliment individual i en grup dels objectius i amb la percepció de ser acceptat per tot el grup) i l’autoconcepte.



Fomenta el diàleg i la capacitat d’arribar a acords.

Millora la capacitat d’organització, la participació i l’autonomia.

Perquè en el futur el/la nen/a es trobarà situacions de treball en equip, i l’ha de saber dur a terme amb tranquil·litat, seguretat i confiança (l’ha d’integrar en la seva estructura cognitiva perquè sigui una metodologia propera per a ell).

Per què el treball cooperatiu ajuda a l’assoliment de les competències bàsiques.

http://www.slideshare.net/nalart/competncies-bsiques-presentation-950703

S’entén per Competència “la possibilitat de posar en pràctica de forma integrada, en contextos i situacions diferents, els coneixements (sabers), les habilitats (coneixements pràctics o aplicatius) i les actituds personals adquirides (compromisos personals). Inclou, per tant, el “saber”, el “saber fer o aplicar”, i el “saber ser o estar”. Per tant, el/la nen/a s’ha de fer competent en un procés d’aprenentatges globals”.
El treball en grups cooperatius busca trobar una resposta als problemes que generen els canvis accelerats de les societats obertes, i pretenen cercar una educació que prepari a l’alumnat per transferir els aprenentatges escolars a la vida quotidiana, ja que:
- Promouen el desenvolupament de capacitats, més que l’assimilació de continguts.
- Consolida actituds democràtiques.
- Permeten aplicar els aprenentatges a la vida.
- Tenen caràcter dinàmic, ja que es desenvolupen de manera progressiva.
- Tenen caràcter interdisciplinari o transversal. Integren aprenentatges procedents de diverses disciplines acadèmiques.
- Són un punt de trobada entre la qualitat (garantir una educació de qualitat) i l’equitat (han de ser assolides per tot l’alumnat).
- Afavoreixen:
§ L’autonomia necessària per l’aprenentatge.
§ L’autonomia necessària per al desenvolupament personal i social.
§ Un bon nivell de comprensió lectora.
§ Un bon nivell d’expressió oral i escrita.
§ Un bon nivell d’agilitat en el càlcul.
§ Un bon nivell de resolució de problemes.
§ Un bon nivell d’autonomia en l’aprenentatge.

S’entén que l’aprenentatge de les competències bàsiques implica el “saber”, el “saber fer” i el “saber ser i estar”. Aquesta gràfica exemplifica el percentatge d’alumnes d’una aula que aprèn en funció del mètode d’aprenentatge que utilitza. Es demostra que un ensenyament i avaluació mútua entre els participants assegura més la retenció.

Segons Núria Alart (2008-09), “El treball per projectes (un dels tipus de treball cooperatiu) és un marc molt adequat per a l’adquisició de les Competències Bàsiques, atès que permet treballar:
- La construcció compartida de coneixements a través del treball cooperatiu.
- L’ús de la llengua en la reconstrucció i comunicació.
- La recerca, selecció, organització i interpretació de la informació.
- El coneixement aplicat a la resolució de situacions-problema.
- La iniciativa personal i la capacitat per prendre decisions.”

Sí, però:
- El/La mestre ha d’estar allà per aconseguir que l’alumne que no faci res i per aconseguir que tiri endavant.
- El/La mestre/professor ha d'explicar-li clarament els objectius educatius establerts per aquella sessió.
- S'ha de fomentar un esperit positiu per a tots/es iguals.
- Presentar els errors com enriquidors.
- Sempre explicar de forma clara, organitzada i estructurada, perquè aquell alumne ho entengui i no es bloqueji.
- El mateix grup li ha d’ensenyar els valors necessaris per reprendre la responsabilitat de l’activitat.
- L’avaluació ha de fer que l’alumne es consciencii del nivell que està assolint, del nivell que podria assolir, per tal de què sigui capaç de trobar el camí més adient per progressar adequadament.
- Potser el rol que se li ha proporcionat no és l’adequat, i de l’ha de canviar de rol. Buscar un rol que suggereixi interès per a l’alumne.
- Potser el grup al qual se l’ha posat no és l’adequat. És convenient canviar-lo de grup.
- Pot ser que aquest alumne que no fa res tingui una baixa autoestima. El/La mestre/a i els/les altres alumnes l’han de motivar o donar reforços positius.
- Analitzar si els seus problemes d’apatia o manca de ganes és ocasionat per algun problema familiar o personal, i fomentar l’apropament i la comprensió de tots respecte a tots.
- Fomentar l’acceptació i la aprovació (valoració social) entre tots/es els/les alumnes.
- Fomentar la bona comunicació entre els/les alumnes i les relacions positives.
- Fomentar el raonament i la comprensió.
- Fer aprenentatges propers als alumnes (aprenentatges funcionals).
- Observar si és la mateixa pressió la causant del problema, i si és així, baixar el nivell demanat per a ell.
- Mostrar que les expectatives cap a ell són elevades. Si es mostren expectatives baixes ell es tindrà un autoconcepte també baix.














El treball cooperatiu engloba el treball individual, i també el treball en grup/equip. A través del treball cooperatiu l’alumne es fa responsable d’una part de la tasca que ha de realitzar. Aquest fet és indispensable per a l’èxit del grup. Per tant, en l’aprenentatge cooperatiu cada alumne es compromet a assolir el seu aprenentatge individual i a contribuir a què els altres membres del grup també l’assoleixin (aprenen els uns dels altres). Els/Les alumnes aprenen entre tots a fer una cosa, per després saber-la fer tot/a sol/a.

A la diapositiva extreta de la següent URL:
http://www4.ub.edu/imee/html/Presentaciones%20II%20Jornada/Aprenentatge%20Cooperatiu%20(UPC).pdf












ens torna a fer veure que el treball cooperatiu demana:
1) Interdependència positiva.
2) Responsabilitat individual.
3) Interacció cara a cara
la qual cosa ens indica que el treball en aquest tipus d’organització requereix un treball individual i un altre de grup, per assolir amb èxit el propi aprenentatge i l’assoliment d’objectius comuns.













Més ràpid potser sí, però més eficaç no.

Pel que fa l’eficàcia. Ensenyar és comunicar algun coneixement, habilitat o experiència a algú, amb la finalitat de què ho aprengui, a través de diversos mètodes i tècniques. El/La mestre ha d’utilitzar la tècnica o mètode (simple exposició dels coneixements o aprenentatge interactiu) que cregui més adient per a un moment determinat, per a l’assoliment d’uns objectius concrets, i en funció del/s nen/s. Si realment el mestre/professor n’ha fet una bona tria el/la nen/a aconseguirà de manera exitosa i al màxim de les seves possibilitats els objectius proposats.
El mètode sempre s’ha de seleccionar basant-nos en la llei de A-priori i A-posteriori. S’ha d’anar modificant en funció dels resultats progressius de l’alumne. Si veiem que un mètode no és l’adient s’ha de canviar.

"Cabrà aquí todo lo que en la escuela me van a meter en la cabeza?". La mafalda està espantada, i ens fa entendre l’escola com una simple transmissora de coneixements que dona més importància a la quantitat que a la qualitat. Si el mestre adapta l’ensenyança a les característiques de Mafalda, i l’orienta de manera que aprengui el que ensenya, però fins al màxim de les seves possibilitats, la Mafalda canviarà la seva visió de l’escola, com a transmissora més de qualitat que de quantitat. I és el mestre qui ha de saber quin mètode utilitzar en cada moment. El que sí és veritat és que aprendre de manera interactiva (cara a cara i interactuant tots) també implica que a vegades el pr0fessor hagi d'explicar un contingut. Pe tant, la interacció podriem dir que és més completa.