“Educació inclusiva. Escola per a tots"
Només cal mirar a la URL http://www.youtube.com/watch?v=IVrmN0ejsZY
per entendre una mica més les pautes a seguir per aconseguir una educació inclusiva, per aconseguir una educació de qualitat. Antigament, l’escolarització en un centre ordinari era un privilegi que només tenien els/les alumnes sense dificultats d’aprenentatge. Actualment, la tassa d’escolarització a catalunya s’ha incrementat molt i de manera molt ràpida, i això porta a la necessitat de canvi.
La informació que ens presenta aquest vídeo ens diu que aquí i avui es pretén dotar d’aquest privilegi de poder ser escolaritzats en una escola ordinària a totes els nenes i nenes, tinguin les característiques i dificultats que tinguin, i per això hem d’arribar a una escola oberta per a tothom, i a una educació inclusiva que permeti atendre la diversitat i que tingui una idea clau: una educació sense exclusions socials ni culturals, respectant les diferents capacitats i interessos. El lema és “educar per una heterogeneïtat”. És per això que el sistema educatiu sent la necessitat d’un canvi, una necessitat de reorganització dels centres educatius (organització, currículum, serveis, etc...) en col·laboració amb tots els agents educatius (professorat, famílies, AMPA, barri, entorn, tots conjuntament). Per aconseguir una educació inclusiva de qualitat, cal una filosofia de compartir i una actitud positiva per part de tota la comunitat educativa, sempre a través d’un aprenentatge interactiu, centrat sempre en expectatives positives.
El treball en equip, el compartir experiències,... elements claus del procés inclusiu dins les aules. El professorat ha de tenir en compte els coneixements previs/punt de partida dels alumnes, i analitzar els seus progressos i en què falla. L’alumnat, per la seva part, ha d’intentar desenvolupar tot el seu potencial al màxim, i d’aquesta manera aconseguir l’èxit escolar. Per això el professorat haurà de:
- Fomentar l’autoestima.
- Practicar l’elogi.
- Fomentar el treball cooperatiu i conjunt dins l’aula.
- Fomentar “l’aprendre a fer”
- Organitzar aules heterogènies, grups internivells i grups multiedats.
Altres aspectes a destacar és la importància de les aules polifuncionals, la possible existència de més d’un professor dins de l’aula, la importància d’un espai més ampli que permeti el treball de les diferents intel·ligències, l’ús a les aules de les TIC, i tot per anar construint coneixements compartits. I en aspectes com aquest (en les TIC, atenció a la diversitat, interculturalitat,...) és necessari que el professorat es formi, com també és necessària la plena implicació de les família. Perquè de fet:
TOTS EDUQUEM
NO HI HA ORGANITZACIÓ INTEL·LIGENT SENSE VISIÓ COMPARTIDA
Només cal mirar a la URL http://www.youtube.com/watch?v=IVrmN0ejsZY
per entendre una mica més les pautes a seguir per aconseguir una educació inclusiva, per aconseguir una educació de qualitat. Antigament, l’escolarització en un centre ordinari era un privilegi que només tenien els/les alumnes sense dificultats d’aprenentatge. Actualment, la tassa d’escolarització a catalunya s’ha incrementat molt i de manera molt ràpida, i això porta a la necessitat de canvi.
La informació que ens presenta aquest vídeo ens diu que aquí i avui es pretén dotar d’aquest privilegi de poder ser escolaritzats en una escola ordinària a totes els nenes i nenes, tinguin les característiques i dificultats que tinguin, i per això hem d’arribar a una escola oberta per a tothom, i a una educació inclusiva que permeti atendre la diversitat i que tingui una idea clau: una educació sense exclusions socials ni culturals, respectant les diferents capacitats i interessos. El lema és “educar per una heterogeneïtat”. És per això que el sistema educatiu sent la necessitat d’un canvi, una necessitat de reorganització dels centres educatius (organització, currículum, serveis, etc...) en col·laboració amb tots els agents educatius (professorat, famílies, AMPA, barri, entorn, tots conjuntament). Per aconseguir una educació inclusiva de qualitat, cal una filosofia de compartir i una actitud positiva per part de tota la comunitat educativa, sempre a través d’un aprenentatge interactiu, centrat sempre en expectatives positives.
El treball en equip, el compartir experiències,... elements claus del procés inclusiu dins les aules. El professorat ha de tenir en compte els coneixements previs/punt de partida dels alumnes, i analitzar els seus progressos i en què falla. L’alumnat, per la seva part, ha d’intentar desenvolupar tot el seu potencial al màxim, i d’aquesta manera aconseguir l’èxit escolar. Per això el professorat haurà de:
- Fomentar l’autoestima.
- Practicar l’elogi.
- Fomentar el treball cooperatiu i conjunt dins l’aula.
- Fomentar “l’aprendre a fer”
- Organitzar aules heterogènies, grups internivells i grups multiedats.
Altres aspectes a destacar és la importància de les aules polifuncionals, la possible existència de més d’un professor dins de l’aula, la importància d’un espai més ampli que permeti el treball de les diferents intel·ligències, l’ús a les aules de les TIC, i tot per anar construint coneixements compartits. I en aspectes com aquest (en les TIC, atenció a la diversitat, interculturalitat,...) és necessari que el professorat es formi, com també és necessària la plena implicació de les família. Perquè de fet:
TOTS EDUQUEM
NO HI HA ORGANITZACIÓ INTEL·LIGENT SENSE VISIÓ COMPARTIDA
(PETER M.SENGE)
Val a dir que la finalitat de l’oferta formativa és donar resposta a necessitats i prioritats de formació tant des del vessant de l’actualització i la millora individual com del col·lectiu, i que el professorat pot donar resposta a la gran diversitat de les aules no només a través del treball cooperatiu, sinó a través de l’ús de diversos recursos organitzatius i metodològics tals com:
- Agrupaments
- Treball per racons
- Tallers
- Treball per projectes
- Grups cooperatius
I és aquesta formació que permet:
- Ser competents, coneixedors de la matèria que ensenyen. És necessària la formació i el rebre suport en molts aspectes, perquè la feina de qualsevol educador inclou la innovació.
- Reforçar la seva capacitat pedagògica per ensenyar, nascuda d’un factor vocacional innat.
- Aprendre de la pràctica a atreure l’atenció de l’oient i mantenir activa la seva participació dins l’aula.
I a partir de tot això han d’arribar a prendre decisions sobre situacions concretes, han de poder arribar a concloure profundes raons (reflexió crítica sobre la seva pròpia pràctica professional, sobre els continguts que ensenya, i sobre els recursos i metodologies que utilitza) i han de saber actuar en conseqüència. Fer de mestre no és fàcil, ja que per aconseguir un treball de qualitat cal estar a peu de classe, obliga a prendre decisions didàctiques convertint la teoria en acció, arribant als continguts procedimentals a partir dels continguts conceptuals. I tot a través de la vivenciació de les activitats (experiència), que permet la plena integració i construcció de coneixements.
Així doncs, es busca un model de societat basada en el saber, la llibertat, la igualtat, l’esperança i la cooperació, i per això cal col·laborar en un projecte comú i disposar-nos a treballar i a seguir endavant. Fa falta, un treball en equip i cooperatiu, tant entre els alumnes com entre els professionals; compartir les idees i creences amb els altres; professors compromesos en dur a terme el projecte, per elaborar un currículum comú, obert i flexible per a tots els estudiants, basat en un model d’aprenentatge significatiu i constructivista, la qual cosa aconsegueix amb l’ajut, en ocasions, dels anomenats PI.
L'educació inclusiva, segons Susan Bray Stainback és “el procés pel qual s'ofereix a tots els infants, sense distinció de la discapacitat, la raça o qualsevol altra diferència, l'oportunitat per continuar sent membre de la classe ordinària i per aprendre dels seus companys, i juntament amb ells, dins l’aula”. La UNESCO també en dona una altra definició semblant: “ A les escoles han de tenir-hi cabuda tots els nens i nenes, independentment de la seva condició física, intel·lectual,social,emocional o lingüística. Aquestes escoles inclusives han de reconèixer les necessitats diverses de l ’alumnat i respondre-hi adaptant-se als estils i ritmes d ’aprenentatge,garantint una educació de qualitat per a tothom mitjançant currículums adequats,canvis en l ’organització,estratègies docents,ús dels recursos i associacions amb les comunitats”. UNESCO (1994).Marc d ’acció sobre les necessitats educatives especials
Tots – classe comuna – benefici per a l’alumne, en són paraules clau. La inclusió és un conviure tots junts, i és per això que cada individu s’ha de sentir valorat i pertanyent al grup. Tots els/les estudiants/es se s’hi ha de sentir inclosos/es. Per això demana que tots els nens i nenes aprenguin junts, independentment de les seves condicions personals, socials i culturals, fins i tot aquells que presenten una discapacitat. Es tracta d’una escola sense requisits d’entrada ni mecanismes de selecció o discriminació de ningun tipus, per fer realment efectius els drets a l’educació, a la igualtat d’oportunitats i a la participació.
Altres frases sobre inclusió poden ser:
“ Les escoles ordinàries amb una orientació inclusiva són la manera més eficaç de combatre les actituds discriminatòries,crear comunitats acollidores,construir una societat inclusiva i aconseguir una educació per a tothom”. UNESCO (1994).Final Report:World Conference on Special Needs Education:Access and quality (París,UNESCO)
"Les escoles inclusives són organitzacions per a la resolució de problemes sobre la diversitat que posen l'èmfasi en l'aprenentatge de tots els estudiants". (Rouse y Florian, 1996).
"Les escoles inclusives imparteixen un currículum mitjançant ajustaments organitzatius que són diferents d'aquells emprats per les escoles que exclouen als que no aprenen com la majoria (Ballard,1995)
Stephen W. Hawking va dir:”Tots som especials a la nostra manera, perquè no hi ha cap ésser humà estàndard o comú. Tots som diferents. Alguns hem perdut la capacitat de fer servir una part del nostre cos a causa de malalties o d'accidents. Però això no té importància; només és un problema mecànic. Allò que és veritablement important és que conservem l'esperit humà, la capacitat de crear”. I som nosaltres com a mestres, com a professionals de l’ensenyança, els qui hem de saber extreure al màxim aquesta potencialitat de tots/es els/les alumnes, per que adquireixin el seu màxim desenvolupament integral i puguin aprendre constructivament en una utòpica però buscada ensenyança de qualitat, basant-nos sempre en lo que diu la LEC: Article 81.4. amb relació als alumnes amb NEE, s’ha de garantir prèviament a llur escolarització, l’avaluació d’aquestes necessitats, l’elaboració d’un pla personalitzat i l’assessorament a cada família directament afectada. Aquest alumne, un cop avaluades les seves necessitats educatives especials i els seus suports disponibles, si es considera que no poden ser atesos en centres ordinaris, s’han d’escolaritzar en centres d’educació especial. si bé des de les escoles ja s’està intentant aplicar aquesta educació inclusiva de qualitat, encara queda un llarg camí per recórrer, per arribar a aquest final, utòpic, d’una educació igual per a tothom.
Val a dir que la finalitat de l’oferta formativa és donar resposta a necessitats i prioritats de formació tant des del vessant de l’actualització i la millora individual com del col·lectiu, i que el professorat pot donar resposta a la gran diversitat de les aules no només a través del treball cooperatiu, sinó a través de l’ús de diversos recursos organitzatius i metodològics tals com:
- Agrupaments
- Treball per racons
- Tallers
- Treball per projectes
- Grups cooperatius
I és aquesta formació que permet:
- Ser competents, coneixedors de la matèria que ensenyen. És necessària la formació i el rebre suport en molts aspectes, perquè la feina de qualsevol educador inclou la innovació.
- Reforçar la seva capacitat pedagògica per ensenyar, nascuda d’un factor vocacional innat.
- Aprendre de la pràctica a atreure l’atenció de l’oient i mantenir activa la seva participació dins l’aula.
I a partir de tot això han d’arribar a prendre decisions sobre situacions concretes, han de poder arribar a concloure profundes raons (reflexió crítica sobre la seva pròpia pràctica professional, sobre els continguts que ensenya, i sobre els recursos i metodologies que utilitza) i han de saber actuar en conseqüència. Fer de mestre no és fàcil, ja que per aconseguir un treball de qualitat cal estar a peu de classe, obliga a prendre decisions didàctiques convertint la teoria en acció, arribant als continguts procedimentals a partir dels continguts conceptuals. I tot a través de la vivenciació de les activitats (experiència), que permet la plena integració i construcció de coneixements.
Així doncs, es busca un model de societat basada en el saber, la llibertat, la igualtat, l’esperança i la cooperació, i per això cal col·laborar en un projecte comú i disposar-nos a treballar i a seguir endavant. Fa falta, un treball en equip i cooperatiu, tant entre els alumnes com entre els professionals; compartir les idees i creences amb els altres; professors compromesos en dur a terme el projecte, per elaborar un currículum comú, obert i flexible per a tots els estudiants, basat en un model d’aprenentatge significatiu i constructivista, la qual cosa aconsegueix amb l’ajut, en ocasions, dels anomenats PI.
L'educació inclusiva, segons Susan Bray Stainback és “el procés pel qual s'ofereix a tots els infants, sense distinció de la discapacitat, la raça o qualsevol altra diferència, l'oportunitat per continuar sent membre de la classe ordinària i per aprendre dels seus companys, i juntament amb ells, dins l’aula”. La UNESCO també en dona una altra definició semblant: “ A les escoles han de tenir-hi cabuda tots els nens i nenes, independentment de la seva condició física, intel·lectual,social,emocional o lingüística. Aquestes escoles inclusives han de reconèixer les necessitats diverses de l ’alumnat i respondre-hi adaptant-se als estils i ritmes d ’aprenentatge,garantint una educació de qualitat per a tothom mitjançant currículums adequats,canvis en l ’organització,estratègies docents,ús dels recursos i associacions amb les comunitats”. UNESCO (1994).Marc d ’acció sobre les necessitats educatives especials
Tots – classe comuna – benefici per a l’alumne, en són paraules clau. La inclusió és un conviure tots junts, i és per això que cada individu s’ha de sentir valorat i pertanyent al grup. Tots els/les estudiants/es se s’hi ha de sentir inclosos/es. Per això demana que tots els nens i nenes aprenguin junts, independentment de les seves condicions personals, socials i culturals, fins i tot aquells que presenten una discapacitat. Es tracta d’una escola sense requisits d’entrada ni mecanismes de selecció o discriminació de ningun tipus, per fer realment efectius els drets a l’educació, a la igualtat d’oportunitats i a la participació.
Altres frases sobre inclusió poden ser:
“ Les escoles ordinàries amb una orientació inclusiva són la manera més eficaç de combatre les actituds discriminatòries,crear comunitats acollidores,construir una societat inclusiva i aconseguir una educació per a tothom”. UNESCO (1994).Final Report:World Conference on Special Needs Education:Access and quality (París,UNESCO)
"Les escoles inclusives són organitzacions per a la resolució de problemes sobre la diversitat que posen l'èmfasi en l'aprenentatge de tots els estudiants". (Rouse y Florian, 1996).
"Les escoles inclusives imparteixen un currículum mitjançant ajustaments organitzatius que són diferents d'aquells emprats per les escoles que exclouen als que no aprenen com la majoria (Ballard,1995)
Stephen W. Hawking va dir:”Tots som especials a la nostra manera, perquè no hi ha cap ésser humà estàndard o comú. Tots som diferents. Alguns hem perdut la capacitat de fer servir una part del nostre cos a causa de malalties o d'accidents. Però això no té importància; només és un problema mecànic. Allò que és veritablement important és que conservem l'esperit humà, la capacitat de crear”. I som nosaltres com a mestres, com a professionals de l’ensenyança, els qui hem de saber extreure al màxim aquesta potencialitat de tots/es els/les alumnes, per que adquireixin el seu màxim desenvolupament integral i puguin aprendre constructivament en una utòpica però buscada ensenyança de qualitat, basant-nos sempre en lo que diu la LEC: Article 81.4. amb relació als alumnes amb NEE, s’ha de garantir prèviament a llur escolarització, l’avaluació d’aquestes necessitats, l’elaboració d’un pla personalitzat i l’assessorament a cada família directament afectada. Aquest alumne, un cop avaluades les seves necessitats educatives especials i els seus suports disponibles, si es considera que no poden ser atesos en centres ordinaris, s’han d’escolaritzar en centres d’educació especial. si bé des de les escoles ja s’està intentant aplicar aquesta educació inclusiva de qualitat, encara queda un llarg camí per recórrer, per arribar a aquest final, utòpic, d’una educació igual per a tothom.
Bon recull del tema.
ResponderEliminarSegueix així.
Professor.