Gestió d'aula

Experiències educatives a l’escola, en la que tots/es els/les mestres s’impliquen molt per aconseguir una actitud de motivació i positiva dins l’aula, caracteritzada prèviament a l’experiència, per tenir alumnes amb falta d’interès pels aprenentatges i amb conductes disruptives.

De fet, “l’escola ha de ser inclusiva i ha de tenir com a finalitat proporcionar una formació comuna a tot l’alumnat i respondre a les seves necessitats, tant el que manifesta més dificultats per aprendre com el que està especialment dotat intel·lectualment” Decret 142 / 2007. El paper/rol que adopta el/la mestre és molt important perquè influeix en el/la nen/a. És per això que tots/es els/les mestres del centre educatiu, responsables directes d’aquestes experiències d’aprenentatge, orienten, acompanyen, estimulen, ... a través de les seves actuacions pretenen fomentar la maduració i el progrés dels/de les alumnes, guiant, orientant, motivar, a través de relacions obertes i tranquil·litzadores. Aquesta interacció positiva professor/a-alumne/a afavoreix la construcció del coneixement de l’alumne/a.

Destaca la necessitat de formació dels mestres en referència als objectius que volen aconseguir. De fet, és el mateix equip de mestres els qui han demanat rebre una formació relacionada amb la gestió d’aula.

- RESOLUCIÓ de 10 de juliol de 2007, per la qual s’aproven les instruccions per a l’organització i el funcionament dels centres educatius públics d’educació infantil i primària i d’educació especial per al curs 2007-2008.

- RESOLUCIÓ de 11 de juliol de 2007, per la qual s’aproven les instruccions per a l’organització i el funcionament dels centres educatius públics d’educació secundària per al curs 2007-2008.

“La formació permanent constitueix un dret i una obligació de tot el professorat i és responsabilitat de les administracions educatives i dels centres.” El professorat s’implica en realitzar activitats d’actualització, didàctica i professional als centres educatius. Amanda de Noguera (formadora i responsable SGLI) diu: “Gestió d’aula és tot aquell procés que el professorat ha de fer per organitzar l’espai, el lloc i el temps, donant especial importància a l’ensenyament dels comportaments adequats a l’aula, amb un objectiu molt clar de què hi hagi un clima positiu per a què els aprenentatges es puguin donar d’una forma eficaç”. Així, aquest pla de formació esdevé un recurs al servei de la millora del centre i del professorat d’aquest centre, i té com a objectiu principal donar resposta a les necessitats.

Nuria Sanahuja, assessora LIC, treballa amb les famílies i s’encarrega d’activitats de fora de l’horari escolar (extraescolars; estudi assistit). És important la comunicació/intercanvi d’informació família-escola (que els pares/tutors... sàpiguen el que s’està fent a les aules i el tractament dels tema dels hàbits i dels valors de la convivència), i la participació i col·laboració dels pares envers l’escola. Des de les activitats extraescolars i l’estudi assistit també es treballa aquesta mateixa matèria de la que hem fet esment.

Eva Pérez, tutora de 4º de primària. “A partir d’un acord de centre es va veure la necessitat d’implantar les normes dins de les aules per poder treballar millor. Aquestes normes feia falta que fossin consensuades entre mestres i alumnes ja que que els alumnes participessin en aquest procés era imprescindible. El truc per a què aquestes normes funcionessin és que:
- Siguin coherents.
- Que estiguin redactades en positiu.
- Que sempre es demanin les mateixes.”

L’experiència es va dur a terme de la següent manera:

1) Cada tutor/a amb els seu grup d’alumnes van determinar quines normes creien més necessàries per al seu grup en concret.

2) Tot el professorat ho va posar en comú.

3) Es van acordar 5 normes a fi de què totes les aules tinguessin les mateixes.

Quan un/a alumne/a no segueix alguna de les normes, el/la mestre/a el fa reflexionar perquè recordi la norma establerta i la interioritzi, de manera que la pugui arribar a utilitzar de forma automàtica i espontània.

- Què ha significat pels alumnes? Més tranquil·litat

- Què ha significat pels nestres? Més tranquil·litat, possibilitat d’estar més centrat al ser-ne només 5, reducció de l’estrès.

Són només 5 aspectes que els nens/es creuen que són capaços d’assolir, i a nivell de tota l’escola, l’ensenyament-aprenentatge dels procediments es basa en tres punts específics i fonamentals:
- Explicar, modelar i demostrar els procediments.
- Assajar-los amb els/les alumnes tant com sigui possible.
- Reforçar-lo fins que aquest procediment esdevingui un hàbit o una rutina.

Alícia Galvant, tutora de 1º de primària: “Quan no hi ha un compliment de les normes, per nosaltres és més important ensenyar quin és el comportament que en realitat volem, que penalitzar-lo.”

+ Destaco GESTIÓ EMOCIONAL DE L’AULA. Quin model de formació? Jornada d’intercanvi d’experiències. 6 de juliol de 2007. Generalitat de Catalunya. Del següent treball, i fent referència al tema tractat sobre la “Gestió d’aula”, vinc a destacar el següent: Als anys 70, el psicòleg nord-americàR. B. Skinner va desenvolupar la Teoria del Reforç, una de les més influents en el mon de la pedagogia. “L’ésser humà segueix el principi del plaer, procurant sempre aconseguir el plaer i evitar les situacions desagradables. Quan una situació d’aprenentatge està associada a sensacions agradables, parlem de reforç. El reforç consisteix en aconseguir que el destinari de la formacióse senti recompensat per l’esforç que realitza en el desenvolupament en aprendre.

Reforç positiu: L’aprenentatge sense reforços (és a dir, sense elogi ben dosificat i a temps) no condueix al canvi de comportament desitjat. L'absència de reforç pot desmotivar una persona.
El reforç positiu pot tenir dues manifestacions:
- Reforç vinculat al contingut: retroalimentació del rendiment.
- Reforç vinculat a la relació: Realimentació que emmarca la relació i les emocions que sentim.
Des del claustre de professors es pretén assolir amb èxit els objectius a través d’aquestes dues variants de reforç, tot establint unes normes d’aula integrant-les com a objectius primordials d’aprenentatge, per a una millor convivència a l’aula.

Però com aquests mestres utilitzen el reforç?
- Facilitant tasques perquè els/les alumnes puguin percebre que estan aconseguint els objectius.
- Basant-se en conductes per reforçar, modificar i/o eliminar.
- Provocant canvis de conducta
- No castigant
- ...

Al oferir-se un reforç positiu continuat, s’afavoreix en el/la nen/a una autoestima molt positiva. Tots accepten les normes, i els que les apliquen reben per part del/de la mestre/a un reforç positiu: -Molt bé Chaima i Nerea, que aixequen la mà per parlar.
Afavoreix en el nen una autoestima molt positiva.-.

Una activitat que es fa per reforçar positivament als/a les alumnes és: cada setmana, el/la nen/a que hagi aconbseguit acomplir totes les normes obté unes tarjetetes. Cada tarjeta conté una cara alegre. Els qui n’hagin aconseguit 10 se’ls felicita.
Avelina Fontcoberta. Cap d’estudis: “El reconeixement amb els alumnes de les normes treballades s’ha plasmat emb una felicitació setmanal pertsonalitzada (encert: reforç positiu).” També és important l’error negatiu com un mitjà per aprendre i per investigar, ja que es fomenta la retroalimentació.

Les habilitats que mostren en tot moment els docents són, entre d’altres:
· Entendre, després fer-se entendre.
· Projecten energia positiva.
· Desenvolupen un comportament empàtic.
· Reconeixen i eviten els pensaments automàtics (fan reflexionar).
· Desenvolupen l’autocontrol.
· Dominen l’autoregulació dels estats d’ànims.
· Mantenen un comportament assertiu.

“L’acceptació és la paraula clau. És important no confondre acceptació amb tolerància. Acceptar no significa estar d’acord, no és una activitat mental perquè no implica cap judici de valor” Oriol Pujol

El paper que executa l’equip directiu també és molt important. Aquest fa de pont entre la formació que s’ha rebut i l’equip docent, per tal de facilitar la implementació a l’aula. estableix horaris, espais,...

Juani Gallego, tutora de P4 considera primordial el consens entre el professorat del claustre oer arribar a uns acords comuns pel que fa als procediments generals del centre i els recursos, per tal d’aplicar-ho tot a l’escola. Parla de recursos, tots ells existents al centre:
- Pissarra magnètica
- La carpeta de feines pendents.
- El dossier del substitut
- Les felicitacions setmanals
- Els palets de la sort, els quals permeten treballar hàbits d’atenció, d’espera, d’escolta, i al mateix temps el treball dels torns de paraula, sempre amb un nivell de dificultat progressiva a través dels diferents cicles.

Juani Gallego parla dels nens/es de centre com nens molt dispersos, que tenen problemes per concentrar-se i que a casa estan molt mancats de pautes de rutines. És per això que remarca la importància de la paciència, els procediments comportamentals, ... aspectes que s’han de treballar a través de la pràctica, de forma vivenciada i participativa. Són importants les informacions visuals (la mà que té cinc dits: orelles atentes, la boca tancada, mirar al/a la mestre/a; asseure’s bé,i tenir les mans lliures.

+ També destaco el llibre "Estrategias para la mejora de la gestion de aula": El secret d'ensenyar és tant transmetre coneixements com contagiar les ganes, especialment als que no en tenen.

Vaello aporta suggerències per intervenir directament a l’aula, com poden ser el fet de fomentar “la indagació i la búsqueda de solucions” dins del context classe.
Considera important que el professorat, a més a més de ser portador-transmissor de tota la informació, que entreni en competències cognitives i socioemocionals i que faciliti un aprenentatge autònom al llarg de tota la vida, formant persones amb capacitat d’aprendre per sí mateixos de forma autònoma, i al llarg de tota la vida.
també proposa que el professorat adopti un rol de mag animador, dominador de la màgia didàctica de gestió de la seva classe, sempre controlant, sempre motivant, i sempre relacionant-se, a base d’assajos , per tal d’aconseguir un perfeccionament i una mecànica de les pràctiques treballades i una conversió de les mateixes en rutines, i per tal d’aconseguir un clima cordial el més productiu possible. I és per això que s’han de superar dues pressumpcions infundades i que inunden el món educatiu:

¿CÓM MILLORAR LA GESTIÓ D’AULA?
- TREBALLANT LES ACTITUDS POSITIVES DE TOTS/ES ELS/LES IMPLICATS/DES.
- MILLORANT EL CLIMA DE CLASSE.
- AUGMENTANT L’ATENCIÓ I CONTROL DE LA CLASSE.
- TREBALLANT LES ACTITUDS POSITIVES DE TOTS ELS IMPLICATS.

¿És possible canviar l’actitud de l’alumnat?Sí perquè les actituds s’eduquen, i poden ser apreses en l’ambient escolar. El/la Mestre/a, coneixedor dels continguts escolars i dels valors a transmetre, ha de tenir en compte les característiques del del grup classe en general, i de cada alumne seu en particular, i adaptar-se a les seves característiques.

S’ha de portar a l’alumnat cap al pol positiu, a través del treball de la motivació, del control, de l’empatia, de la valoració del seu esforç, del treball de la seva autoestima… i valorar l’esforç i les tasques ben fetes. L’alumnat amb una actitud negativa ha de ser considerat com un repte professional, per a què pugui arribar a l’èxit superant ell tots els seus reptes i dificultats.

Considera que la millora de la gestió d’aula afavoreix l’aprenentatge. Destaca la importància del currículum funcional, de la metodologia variada i motivadora, fent referència al treball tan individual, com per parelles, en grups col·laboratius, grups interactius, alumnat ajudant d’un altre, .... També fa referència ala necessitat dels elements d’avaluació diversificats, com els quaderns de classe, portafolis, treball en grup, diari, observació, projectes, exposicions,...

És important comptar amb la col·laboració de les famílies.

Cal un clima acollidor i de treball. I és per això que Juan Vaello proposa una sèrie de mesures:

- L’establiment de límits i de normes de convivència (clares, realistes, acceptades per a tots/es i funcionals; no han de ser ambigües) al començament del curs, i el seu manteniment al llarg del mateix.
Cal el seu manteniment al llarg del curs, per a què no caiguin en l’oblit.

Es destaca:

- La necessitat de consensuar quines normes agradaria que regnessin al centre.

- Identificar quines normes són les que estan funcionant i quines no, i analitzaer-ne les causes.

- També analitzar quines rutines no no escrites coexistiesen entre els aulmnes.

- Elaborar normes explícitas a les aulas.

- Desvelar les normes implícites.

- Velar perquè no existeixi contradicció entre les unes i les altres

- La necessitat d’establir una relació de confiança, de col·laboració i de respecte amb l’alumnat.

- Conèixer els rols de l’alumnat i fomentar la convivència.

Totes les conductes acceptables / conductes no acceptables han d’estar consensuades per a tota la comunitat educativa i especialmente pel claustre.

Bibliografia

1. Estrategias para la mejora de la gestion de aula. VAELLO ORTS, Juan

2. GESTIÓEMOCIONAL DE L’AULA Quin model de formació? Jornada d’intercanvi d’experiències. 6 de juliol de 2007

3. Material de classe