Aquest escrit està basat en els llibres i/o articles:
- “Dificultades en el Aprendizaje: Unificación de Criterios Diagnósticos. III. Criterios de Intervención Pedagógica) Diego Jesús Luque Parra, Gemma Rodríguez Infante
- Atención temprana de las dificultades de aprendizaje. M.G. Millá
-"¿Qué nos pasa? Reflexiones sobre las Dificultades de aprendizaje". Sonia Riera
Els recents nascuts, ja en els primers dies de vida, són éssers actius, capaços de percebre i d’organitzar les sensacions que els hi proporcionen els sistemes sensorials. Piaget anomena aquest moment com “el despertar de la intel·ligència”, moment en el que s’inicia l’aprenentatge motriu, cognitiu, lingüístic, emocional i social. Això vol dir que ja des dels primers anys de vida els nens ja adquireixen i desenvolupen destrezes i coneixements. D’aquí la importància de la DETECCIÓ PRECOÇ, per tal d’evitar qualsevol desviació o dificultat durant l’etapa infantil que pugui provocar a posteriori desfassos i dificultats en les habilitats acadèmiques. A partir d’aquí, també és molt important detectar els problemes lo abans possible, fins i tot en l’etapa escolar, tant a casa com al col·legi. De fet, és a la infància quan s’ha d’intervenir més al nen, ja que és quan ha d’aconseguir una gran quantitat d’aprenentatges que constituiran la base sobre la qual es fonamentaran els aprenentatges de la lectura, de l’escriptura i de les matemàtiques, entre d’altres. Així doncs, segons Sonia Riera, “un nen només és un problema si deixem que es converteixi en ell”, és a dir, un nen és un problema carregat de traves en l’aprenentatge si actuem sobre ell.
El tractament educatiu és tasca de tots els que, d’alguna manera, formen part de context educatiu en el que es mou el/la nen/a (tasca interdisciplinar). És a dir, és tasca dels/de les professors/es, pares, mares, educadors, ... responsables directes i indirectes de la integració escolar del/de la nen/a. I és important que aquest tractament educatiu, esdevingui eficaç. De fet, són molts els intents per intentar resoldre aquests problemes que no han donat solució. Intents com, ensenyar a llegir passant per la repetició de cursos, o el canvi de centre per tal de donar amb la vara màgica que organitiza els aprenentatges, fins a la passarel·la de professors particulars, hores de dedicació per part dels pares, càstiga, premis, internats,... Tots amb la bona intenció d’ajudar a encarrilar a aquest nen/a dins del sistema educatiu i aconseguir integrar-lo plenament en el context escolar.
Cada nen/a és únic/a i diferent. És per això que no hi ha un únic tractament per reeducar a aquesta tipologia d’alumnat, però el que sí és veritat és que tots ells responen a ser d’aplicació individual i personalitzada, flexible i dotada de creativitat per part del qui l’aplica.
El/La nen/a amb D.A, presenta una intel·ligència normal. Com reconeixer-lo?
Cada nen/a és únic/a i diferent. És per això que no hi ha un únic tractament per reeducar a aquesta tipologia d’alumnat, però el que sí és veritat és que tots ells responen a ser d’aplicació individual i personalitzada, flexible i dotada de creativitat per part del qui l’aplica.
El/La nen/a amb D.A, presenta una intel·ligència normal. Com reconeixer-lo?
Una vegada reconegut, el/la nen/a necessita ser tractat des d’una vessant especial i amb recursos específics tant fora de les classes, per part de professionals i especialistes en el camp, com des d’una vessant integradora dins del marc escolar, amb un recolzament acadèmic i emocional. També cal una reeducació destinada a les famílies, per millorar la seva acceptació i paciència. Per tant, el nen ha de ser tractat tant des de fora del marc escolar, com des de dins. Però el que s’està fent des del Sistema Educatiu no és suficient. Tot i que cada vegada hi ha més consciència sobre aquest problema, encara hi ha molt poca informació, i la que hi ha no arriba a tots/es.
El nen amb D.A ha d'anar a un especialista perquè li realitzi un estudi psicopedagògic que determini les seves dificultats i proposi una intervenció per subsanar-les.
INTERVENCIÓ
Les DA s’han de portar a terme des d’una perspectiva multifactorial i interdisciplinar, tant a nivell del diagnòstic com a nivell terapèutic. Els nens/es amb DA s’han de treballar en 4 àmbits:
– Mèdic: per garantint la salut, la nutrició i l’impacte de possibles enfermetats.
– Social: per millorar les seves condicions socials.
– Educatiu: mitjançant recursos i programes individualitzats per donar desposta a les necessitats educatives que puguin presentar els/les alumnes, a través de metodologies actives, lúdiques, funcionals i significatives.
– Familiar: ensenyant a la família com intervenir de forma activa en l’educació dels/de les seus/es fills/es.
Per tal de què tots els nens i nenes aprenguin, cadascú al seu ritme i fins al màxim de les seves possibilitats, hem de desenvolupar/treballar en ells les seves habilitats perceptives, motrius, cognitives i lingüístiques i oferir-los situacions i provocar en ells experiències a través de les quals aniran descobrint el món i construint el seu coneixement.
En el tractament és important:
- Conscienciar al/a la nen/a sobre les seves dificultats i les seves possibilitats de recuperació.
- Conèixer les habilitats i potenciar-les perquè aprengui a utilitzar-les com a suport.
- Analitzar els seus punts dèbils per a què es puguin compensar degudament.
- Treballar a nivell d’èxit per a què el/la nen/a recuperi la confiança en sí mateix. El nen amb DA no aprèn dels errors, per això hem d’evitar que en faci possibilitant-li ajuda.
- Utilitzar materials atractius i exercicis variats i motivadors.
- Oferir abundant exercitació de les àrees que hagi de corregir.
- Aportar eines i estratègies que ajudin al nen a enfrentar-se a la seva dificultat i d’aquesta manera millorar el rendiment acadèmic.
- Ser cuidadós en l’elecció del mètode de lectura que anem a utilitzar. Aquest ha de ser fonètic de marxa global, multisensorial i comprensible.
- Si un mètode no funciona en un nen determinat canviar-o per un altre.
El nen amb D.A ha d'anar a un especialista perquè li realitzi un estudi psicopedagògic que determini les seves dificultats i proposi una intervenció per subsanar-les.
INTERVENCIÓ
Les DA s’han de portar a terme des d’una perspectiva multifactorial i interdisciplinar, tant a nivell del diagnòstic com a nivell terapèutic. Els nens/es amb DA s’han de treballar en 4 àmbits:
– Mèdic: per garantint la salut, la nutrició i l’impacte de possibles enfermetats.
– Social: per millorar les seves condicions socials.
– Educatiu: mitjançant recursos i programes individualitzats per donar desposta a les necessitats educatives que puguin presentar els/les alumnes, a través de metodologies actives, lúdiques, funcionals i significatives.
– Familiar: ensenyant a la família com intervenir de forma activa en l’educació dels/de les seus/es fills/es.
Per tal de què tots els nens i nenes aprenguin, cadascú al seu ritme i fins al màxim de les seves possibilitats, hem de desenvolupar/treballar en ells les seves habilitats perceptives, motrius, cognitives i lingüístiques i oferir-los situacions i provocar en ells experiències a través de les quals aniran descobrint el món i construint el seu coneixement.
En el tractament és important:
- Conscienciar al/a la nen/a sobre les seves dificultats i les seves possibilitats de recuperació.
- Conèixer les habilitats i potenciar-les perquè aprengui a utilitzar-les com a suport.
- Analitzar els seus punts dèbils per a què es puguin compensar degudament.
- Treballar a nivell d’èxit per a què el/la nen/a recuperi la confiança en sí mateix. El nen amb DA no aprèn dels errors, per això hem d’evitar que en faci possibilitant-li ajuda.
- Utilitzar materials atractius i exercicis variats i motivadors.
- Oferir abundant exercitació de les àrees que hagi de corregir.
- Aportar eines i estratègies que ajudin al nen a enfrentar-se a la seva dificultat i d’aquesta manera millorar el rendiment acadèmic.
- Ser cuidadós en l’elecció del mètode de lectura que anem a utilitzar. Aquest ha de ser fonètic de marxa global, multisensorial i comprensible.
- Si un mètode no funciona en un nen determinat canviar-o per un altre.
En el llibre “Dificultades en el Aprendizaje: Unificación de Criterios Diagnósticos. III. Criterios de Intervención Pedagógica", de Diego Jesús Luque Parra i Gemma Rodríguez Infante, hi podem trobar información relacionada amb:
- intervención Psicopedagògica en Dificultats d’Aprenentatge.
- Intervenció Psicopedagògica en Problemes escolars.
- Intervenció Psicopedagògica en el Baix rendiment escolar.
- Intervenció psicopedagògica en dificultats específiques en l’aprenentatge.
- Intervenció psicopedagògica en el TDHA.
- intervención Psicopedagògica en Dificultats d’Aprenentatge.
- Intervenció Psicopedagògica en Problemes escolars.
- Intervenció Psicopedagògica en el Baix rendiment escolar.
- Intervenció psicopedagògica en dificultats específiques en l’aprenentatge.
- Intervenció psicopedagògica en el TDHA.
- Intervenció Psicopedagògica en la Discapacitat Intel·lectual.
Quant parlem d’intervenció psicopedagògica estem parlant al mateix temps d’avaluació i intervenció psicopedagògica. Avaluació = el procés i el resultat d’obtenir informació adequada per la presa de decisions; Intervenció = projecte que partint d’un model teòric i amb una planificació de mitjans, busca obtenir uns resultats en els processos que realitza l’alumnat interactuant amb el context.
La intervenció psicopedagògica de les DA ha evolucionat molt des dels inicis de la psicologia, evolucionant des d'una psicologia de concepció clínic-educativa i tractament centrat en el trastorn o dificultat, fins a una visió psicològica centrada en l’ajust curricular.
La intervenció psicopedagògica de les DA ha evolucionat molt des dels inicis de la psicologia, evolucionant des d'una psicologia de concepció clínic-educativa i tractament centrat en el trastorn o dificultat, fins a una visió psicològica centrada en l’ajust curricular.
Des de Kirk (“Learning Disabilities”) hi ha hagut dos grans marcs d’intervenció psicoeducativa:
- Intervenció de processos psicològics bàsics: Els processos psicolingüístics, els aspectes perceptius-visuals, perceptius-motors o els elements de disfunció cerebral.
- Conjunt d’actuacions des d’una perspectiva conductual i global de l’aprenentatge, que permeten la correcció i entrenament d’habilitats cognitives i instrumentals, obtenint una millota de les habilitats acadèmiques.
Destaco el següent requadre. Segons el criteri dels autors del llibre els punts en els quals es centra el procés d’avaluació són:
- Intervenció de processos psicològics bàsics: Els processos psicolingüístics, els aspectes perceptius-visuals, perceptius-motors o els elements de disfunció cerebral.
- Conjunt d’actuacions des d’una perspectiva conductual i global de l’aprenentatge, que permeten la correcció i entrenament d’habilitats cognitives i instrumentals, obtenint una millota de les habilitats acadèmiques.
Destaco el següent requadre. Segons el criteri dels autors del llibre els punts en els quals es centra el procés d’avaluació són:
I també destaco aquest altre quadre, que reuneix els Camps d’actuació i d’intervenció del/de la psicopèdagog/a en les D.A.
i són aquestes algunes de les funcions, que segons aquests tres llibres, han de dur a terme els/les psicopedagogs/es sobre aquests alumnes.
Quan un professor/a detecta aquestes dificultats en un determinat alumne, s’ha de fer a sí mateix les següents preguntes:
- Quines són les tasques en les que tenen limitacions per aprendre.
- Quins són els continguts en els quals tenen dificultats?.
- Quins són els objectius que no poden o no saben assolir?
- Quines són les tasques en les que tenen limitacions per aprendre.
- Quins són els continguts en els quals tenen dificultats?.
- Quins són els objectius que no poden o no saben assolir?
- Sobre la competència curricular de l’alumne/a (què pot aprendre com els demés; què pot aprendre amb ajuda; i com aprèn: estils d’aprenentatge, la qual cosa porta a una metodologia d’aprenentatge).
D’aquesta manera, després de l’avaluació del/de la nen/a i de posterior planificació del procés d’ensenyança-aprenentatge, és important establir uns programes ajustats a l’alumne i les seves característiques, precisanmt recursos i adequacions del currículum (temporalització; ,metodologia,...).
Els programes de reforç (per alumnes amb problemes escolars i baix rendiment), a través d’una reestructuració de continguts i una redistribució d’activitats, s’han d’aconseguir els mateixos objectius que la resta d’alumnat. En canvi, els programes específics impliquen una reestructuració de continguts de major complexitat, amb activitats i metodologies de carácter individual, a l’igual que la seva actuación, que s’haurà de cnetr4ar en àrees o aspectos tals com l’atenció, la percepción, la memòria, el raonament, la lectura comprensiva, estratègies cognitives ( alumnes amb D.E.A, TDHA, discapacitat intel·lectual Límit).
Per exemple:
D’aquesta manera, després de l’avaluació del/de la nen/a i de posterior planificació del procés d’ensenyança-aprenentatge, és important establir uns programes ajustats a l’alumne i les seves característiques, precisanmt recursos i adequacions del currículum (temporalització; ,metodologia,...).
Els programes de reforç (per alumnes amb problemes escolars i baix rendiment), a través d’una reestructuració de continguts i una redistribució d’activitats, s’han d’aconseguir els mateixos objectius que la resta d’alumnat. En canvi, els programes específics impliquen una reestructuració de continguts de major complexitat, amb activitats i metodologies de carácter individual, a l’igual que la seva actuación, que s’haurà de cnetr4ar en àrees o aspectos tals com l’atenció, la percepción, la memòria, el raonament, la lectura comprensiva, estratègies cognitives ( alumnes amb D.E.A, TDHA, discapacitat intel·lectual Límit).
Per exemple:
Per exemple:
Per exemple:
I un altre exemple per millorar la base fonològica del nen podria ser:
- les habilitats auditivo-fonològiques.
- la consciència fonològica.
- les habilitats morfosintàctiques.
- les habilitats semàntiques.
- la memòria de treball i l'atenció.
destacant-ne també possibles activitats al respecte.
destacant-ne també possibles activitats al respecte.
Aquests, son doncs, uns treballs que ens ajuden en la comprensió i el tractament dels/de les nens/s amb D.A. Avui, no hi ha gaire informació sobre aquest tema, i si n'hi ha, és bàsicament teòrica, la qual cosa fa que molts professionals educatius no sàpiguen detectar aquest tipus d'alumnat o no sàpiguen com tractar-los i ajudar-los. És per això que destaco la importància de la formació, i de què hi hagi gent formada i disposada a informar-nos sobre el tema.
Hola Marta,
ResponderEliminarPrimer de tot, et felicito per la informació que exposes al blog. Acabo de realitzar les pràctiques1 de la UOC i he de presentar el Pla d'intervenció de les segúents practiques. M'ha inspirat molt el que has anat publicant, en especial les referències i els quadres que esquematitzen la informació. Normalment no escric als blogs, però aquesta vegada ho havia de fer.
Moltes gràcies per compartir-ho!
Marc Rivero.