-Què entenem per "Dificultats d'aprenentatge"?
La conceptualització de les “Dificultats d’Aprenentatge” (D.A.) tot i ser semblants, varien segons els diferents països:
EEUU i Canadà: Aquests països es caracteritzen per una major tradició en l’organització de serveis orientades a cobrir les necessitats educatives dels/de les alumnes amb D.A. la seva definició és restrictiva i amb categoria de diagnòstic.
A països com Nova Zelanda, Mèxic o Espanya la seva categorització és més flexible. A Espanya, les DA ja no es contemplen com una categoria de diagnòstic, sinò com una necessitat que té un alumno d’adquirir respostes educatives diferenciades per aconseguir els fins educatius generals.
Què són?
Les dificultats d’aprenentatge poden definir-se com “les alteracions que es presenten en el procés d’adquisició de noves funcions i conductes, i que tenen com a conseqüència l’aparició de dificultats en l’adaptació de l’individu al seu medi”. En aquesta definició s’inclouen aquells/es nens/es que tot i no tenir una intel·ligència menor a la mitja, minusvalia, falta d’estimulació, deficits sensorials, o ser part de minories ètniques o culturals, mostren resultats curriculars menors als de la mitja, destacant problemes en alguns dels aprenentatges instrumentals, com en la lectura, en l’escriptura i en el càlcul. Aquestes poden ser temporals o permanents.
Una de les definicions més compartides i completes del terme “Dificultats d’Aprenentatge (DA) és: “Grup heterogeni de trastorns manifestats per dificultats significatives en l’adquisició i en l’ús de la capacitat per entendre, parlar, llegir, escriure, raonar o per les matemàtiques. Aquests trastorns són intrínsecs a l’individu, i deguts a una disfunció del sistema nerviós central (SNC), i pot ser que arribin a durar durant tot el període vital. Poden manifestar-se problemes en conductes d’autorregulació i interacció social, però aquests fets no constitueixen per sí mateixos una dificultat d’aprenentatge. Encara que les dificultats d’aprenentatge es puguin presentar associades amb altres condicions discapacitants (per exemple, dèficit sensorials, retràs mental, trastorns emocionals severs) o amb altres influències extrínseques (com diferències culturals, ...), no són el resultat de tals condicions” (NJCLD- National Joint Committee on Learning Disabilities- en 1988).
Segons el DSM-IV “els trastorns de l’aprenentatge apareixen quan el rendiment de l’individu en la lectura, càlcul o expressió escrita és substancialment inferior al que s’espera per edat, escolarització i nivell d’intel·ligència, segons indiquen les proves normalitzades i administrades individualment. Aquests problemes d’aprenentatge interfereixen significativament en el rendiment acadèmic o les activitats de la vida quotidiana que requereixen lectura, càlcul o escriptura.”
Smith, 1985 diu: No existeix un prototip de subjectes amb DA: no existeixen dos subjectes amb DA que puguin ser objecte d’idèntiques pautes d’avaluació i de tractament”. D’aquest autor en podem deduir hi ha una gran varietat de definicions que pretenen explicar el terme “dificultats d’aprenentatge”, i que tenint present que els subjectes no sempre s’ajusten als mateixos símptomes, hi ha una gran varietat de concepcions que, tot i seguir una mateixa línia, poden variar en algun aspecte.
Les dificultats d’aprenentatge surten a la llum quan el/la nen/a no aprèn a la classe ordinària i mostra uns resultats més baixos en l’aprenentatge de les matèries instrumentals (lectura, escriptura i càlcul) que el que tenen els companys de la seva edat i nivell escolar, independentment de quina sigui la causa d’aquesta dificultat, deficiències sensorials,retràs mental, trastornms emocionals greus, diferè3ncies culturals i instrucció inadequada (LOGSE).
Dificultats d’aprenentatge: “Retràs, trastorn, o desenvolupament retardat en un o més processos de la parla, llenguatge, lectura, escriptura, aritmètica o altres àrees escolars resultants d’un hàndicap ocasionat per una possible disfunció cerebral i/o alteració emocional o conductual. No és el resultat de retràs mental, deprivació sensorial o factors culturals i instruccionals". Samuel Kirk, "Educating Exceptional Children
Definició proposada pel National Johnt Commitee for Learning Desabilities: “Terme general que fa referència a un grup heterogeni d’alteracions que es manifesten en dificultats en l’adquisició i ús d’habilitats de l’escolta, la parla, la lectura, escriptura, raonament o habilitats matemàtiques. Aquestes alteracions són intrínseques a l’individu degut a disfuncions del sistema nerviós central i poden tenir lloc al llarg de tot el cicle vital. Problemes en conductes d’autorregulació, percepció social o interacció social poden coexistir amb les D.A. encara que les dificultats d’aprenentatge poden coexistir amb altres tipus de handicaps (impediments sensorials, retràs mental, trastorns emocionals...) o amb influències extrínseques (deficiències culturals, instrucció inapropiada o insuficient...) no són resultat d’aquelles condicions o influències”.
Molts autors coincideixen en afirmar que al ser l’aprenentatge un procés que porta al subjecte a la seva maduració personal, al seu desenvolupament integra, quan parlem d’un problema d’aprenentatge estem parlant d’un trastorn del desenvolupament. Contràriament, el Congrés Nacional sobre la Prevenció de les Dificultats d’Aprenentatge i Dislèxia (1993): en aquest congrés es qüestiona la conceptualització de les dificultats d’aprenentatge com un trastorn de desenvolupament, i es planteja que hauria que s’hauria de conceptualitzar com una deficiència permanent recolzant-se en la idea de la persistència de les D.A durant tota la vida amb la presència d’una petjada neurològica.
Existeix consens en afirmar que el perfil dels adults és similar al dels nens amb D.A, perquè els símptomes persisteixen amb el temps (permanents) (McCue, 1986; Spreen, 1982), encara que les seves manifestacions siguin diferents segons la fase del desenvolupament en la qual s’està.
Classificació segons el DSM−ICI−−TTY (Manual Diagnostico y Estadístico de los Trastornos Mentales, 2002):
· El trastorn de la lectura.
· El trastorn del càlculo.
· El trastorn de la expressió escrita.
· El trastorn de l’aprenentatge no especificat.
I, quins són els trastorns o dificultats de l’aprenentatge? Segons la Dr. Anna Sans Fitó, de l’Hospital Sant Joan de Déu, existeixen sis tipus:
- Dislèxia, dificultat específica per la lectura que es caracteritza per una lectura lenta, costosa, amb pauses, rectificacions, canvis de lletres de lloc i d’inversió de síl·labes i paraules.
- Trastorn per dèficit d’atenció/hiperactivitat, trastorn neurobiològic que es manifesta amb un moviment excessiu i poc apropiat, impulsivitat i manca d’atenció.
- Trastorn de l’aprenentatge no verbal, dificultats en tasques que requereixen una bona coordinació de la motricitat fina i de la percepció i orientació espacial.
- Síndrome d’Asperger, inclosa en la categoria de trastorns generalitzats del desenvolupament i es caracteritza per l’existència de dificultats significatives en el que anomenem intel·ligència social (les relacions amb els altres, l’empatia, la comprensió de les normes socials...).
- Trastorn del desenvolupament del llenguatge: grup de trastorns heterogenis en els quals s’observen discrepàncies significatives entre la capacitat cognitiva i d’interacció d’un infant i les seves competències lingüístiques.
- Discalcúlia. dificultat innata per al processament dels nombres, el càlcul aritmètic i la resolució de problemes matemàtics.
Però, quines són les causes de les Dificultats d’aprenentatge (D.A)? Ruth Marrugat .Atenció precoç. Psicòloga infantil i escolar
Totes les definions coincideixen en afirmar que aquestes dificultats són degudes a una alteració del SNC. Però quins factors (multicausalitat) poden resultar alterats?
- Factors cognitius: els que fan referència a alteracions en processos psicològics bàsics: la percepció, la memòria i l’atenció. Les dificultats són per centrar i mantenir l’atenció, per concentrar-se, per organitzar i recordar les seves tasques i per percebre la informació correctament.
- Factors emocionals i personals: els problemes són de conducta, la manca de control dels impulsos i l’activitat motriu, en dificultats per comprendre algunes situacions socials, per adaptar-se als canvis i en definitiva les pròpies característiques personals.
- Factors socioculturals i fisiològics: malnutrició, manca d’experiències en els primers anys de vida, el codi lingüístic restringit dels progenitors i la utilització d’estratègies educatives inadequades. Alteracions de caràcter físic, com l’existència d’una disfunció o dany cerebral lleu, malalties infantils i anomalies bioquímiques; també d’altres alteracions com de visió, audició, lateralitat, problemes en l’esquema corporal i orientació en l’espai .
S’ha de fer esment a una interacció entre factors genètica, ambientals i del propi afectat.
Ams tot això s'entèn que les D.A es manifesten de manera diferent en cada nen/a i per diverses causes.
Per acabar mencionarem el fet de què les D.A poden manifestar-se en qualsevol moment de la l'escolarització del/de la nen/a, i resaltarem la importància del fet que aquests/es nens/e són nens/es intel·ligents, però tot i això, per diverses raons, tenen un rendiment inferior al normal (Sonia Riera, Associació de pares de nens amb dislèxia i altres dificultats d'aprenentatge)
No hay comentarios:
Publicar un comentario