domingo, 9 de mayo de 2010

Mès informació sobre TDAH

AVALUACIÓ PSICOPEDAGÒGICA: “Procés de recollida i anàlisi de la informació rellevant, relativa als diferents elements que intervenen al procés d’ensenyança-aprenentatge per identificar les necessitats educatives de determinats alumnes ( en aquest cas de l’alumne “M”) que presenten dificultats en el seu desenvolupament personal o desajustos respecte al seu currículum escolar per diferents causes, per fonamentar i concretar les decisions respecte a la resposta curricular i el tipus d’ajudes que precisen per progressar en el desenvolupament de les diferents capacitats”.

Tipus de dificultat: TDAH (Trastorn per dèficit d’atenció amb hiperactivitat).
Trastorn d’origen neurobiològic, de caràcter hereditari, que es caracteritza per la presència de tres símptomes:
· Inatenció (Dèficit d’atenció)
· Hiperactivitat (Excés d’activitat motriu i/o vocal)
. Impulsivitat (falta d’autocontrol)

Es diferencien tres tipus de trastorns de TDHA (segons el Manual de Diagnòstic i Estadística dels Trastorns Mentals (DSM-IV), publicat per l’American Psychiatric Association:

a) Trastorn per dèficit d’atenció amb hiperactivitat subtipus predominantment desatent. Passa per ser un nen poc intel·ligent i gandul, amb un grau de desmotivació alarmant.
· Sembla no escoltar quan se li parla directament.
· Sembla que somia despert.
· Sembla que li costa posar-se en marxa
· Sovint oblida i perd coses (llapis, goma, llibreta, llibres...)
· Acostuma a distreure’s.
· Gira la cara davant qualsevol soroll o estímul irrellevant.
· Es mostra dispers.
· No anota els deures a l’agenda
· No aprèn al ritme esperat
· Oblida entregar tasques i treballs
· Entrega els deures amb retard, i quan els entrega estan incomplerts.
· Evita, li desagrada o es resisteix a realitzar tasques que requereixin un esforç mental sostingut.
· Presenta feines brutes i descuidades.
· Oblida posar el nom i la data.Té dificultats de planificació.

b) Trastorn per dèficit d’atenció amb hiperactivitat subtipus predominantment hiperactiu i impulsiu. El seu comportament resulta molest.
. Es mou d’un lloc a l’altre en el moment inapropiat.
. Mou mans i peus en excés.
. Es balanceja i sacseja sovint la seva cadira.
. Sovint interromp converses i activitats.
. Acostuma a ficar-se en els jocs dels altres.
. Respon de manera precipitada, fins i tot abans que se li hagi acabat de formular la pregunta.
. Fa comentaris inapropiats.
. Té dificultats per dedicar-se a tasques o jocs tranquils.
. Parla en excés.

c) Trastorn per dèficit d’atenció amb hiperactivitat subtipus combinat (presenta símptomes atencionals i hiperactius i impulsius). De la suma del subtipus a) + b) en resulta el subtipus c)

Possibles trastorns afegits/associats
· Trastorn d’aprenentatge
Apràxia; Alèxia; Agnòsia; Agrafia; Discalculia; Disfasia; Disgrafia.
· Trastorn Oposicionista o negativisme desafiant
· Trastorn de conducta dissociat
· Simptomatologia ansiosa
· Depressió.
· Dificultats en la lectura
· Comprensió lectora deficient (mala comprensió dels textos escrits)
· Dificultats en l’escriptura
No està alerta als detalls visuals, i a vegades no recorda les lletres o seqüències en què han d’anar.
No respecta els espais i presenta treballs bruts i ineficients.
Pressiona amb força el llapis, o de manera molt pàl·lida.
Oblida l’ús de majúscules, puntuació i/o presenta frases inacabades.
Li és difícil retenir vàries idees.
Omisions
Elisions
Adicions
Substitucions
Unió de paraules
...
· Dificultats en les matemàtiques
Conta amb els dits en lloc de contar mentalment
Falla en la automatització dels números
No pot memoritzar problemes matemàtics i presenta dèficit en els procediments.
...
· Dificultats en el càlcul
· Expressió escrita inferior al que s’espera per l’edat.
· Manca de concentració
· Rendiment acadèmic inferior al que s’espera per l’edat i la intel·ligència.
· Problemes de comunicació:
Mala pronunciació, qualitat de la veu (volum molt alt, nasal,…), rapidesa o lentitud quan es parla
No s’entén el que tracten de comunicar
...
· Problemes de coordinació motriu:
Moviments torpes
Tics
Tartamudeig
Tarda en aprendre a vestir-se, en cordar-se la camisa, cordar-se les sabates,...
Problemes viso-motors: rapideza, ritme, precisió...
...

Possibles causes: Conèixer el trastorn ajuda a comprendre a qui el pateix.
Investigacions recents relaten que el nen amb aquest trastorn te un problema de temperament que es manifesta des del naixement. Aquestes diferències de temperament tenen a veure amb els nivells bioquímics del sistema nerviós. Això no obstant, no està del tot comprovat.
En el nostre cervell, una neurona desprèn una petita quantitat de substància química o neurotransmissor, que és recollida per una altra neurona, a la vegada s’excita i envia un missatge (neurotransmissor) a una altra del costat. Aquestes substàncies, doncs, contribueixen a la transmissió de missatges entre les cèl·lules nervioses del cervell. Quan un neurotransmissor (dopamina; noradrenalina; serotonina) és escàs o es produeix en excés, la neurona o no s’excita o s’excita massa, fet que produeix un desequilibri entre els neurotransmissors. El neurotransmissor anomenat “dopamina”, per exemple, estimula els centres d’atenció del cervell. Per tant, és probable que si una persona te baixes quantitats d’aquesta substància química, mostri símptomes de TDAH.

En l’actualitat es desconeixen les causes directes o immediates del TDAH. Bàsicament es considera un trastorn d’origen neurobiològic de caràcter hereditari (Barkley et al.,1999). Ara bé, tot i que les causes d’aquest trastorn siguin desconegudes, alguns estudis molt recents han identificat alguns factors hereditaris, genètics i ambientals, determinant que en els fills dels pares amb TDHA el risc de presentar aquest problema és entre de 2 a 8 vegades major que en la resta dels/de les nens/es.
Utilitzant una tomografia PET, es pot comprovar un Cervell sense TDAH a l’esquerra, i un que pateix aquest símptoma a la dreta.


Els estudis (Barkley et al., 1990; Biederman et al., 1992; Pauls, 1991) indiquen que els factors socio-ambientals poden influir en la major gravetat dels símptomes, en un pitjor pronòstic del TDAH i en l’augment del risc de presentar trastorns o problemes associats (com ara trastorns emocionals, conductes inadequades, dificultats d’aprenentatge, etc.) però no es podran considerar aquests factors com la causa que genera el trastorn.

Aquest síndrome no implica que el/la nen/a no sigui intel·ligent. Edison, Einstein o Leonardo Da Vinci poseïen el TDAH.
Esquema de possible intervenció
Article 74.2 de la LOE. “La identificació i valoració de les necessitats educatives (especials) de l’alumnat es realitzarà, el més primerencament possible, per professionals amb la deguda qualificació, i en els termes que determinin les Administracions educatives.
Segons l'Associació per al desenvolupament Infantil i Familiar "Prisma" tot docent ha d'adaptar el sistema d'ensenyament a les característiques personals del/de la nen/a. Ha de:
- Mantenir un ensenyament actiu i especificar de manera contínua la conducta que s'espera del nen quan fa la feina.
-Dur a terme pràctiques graduades i un ús explícit de reforçament social per donar suport no només al rendiment, sinó al fet d'intentar fer la feina.
-Ensenyar al/a la nen/a a planificar abans d'actuar (des d'aspectes molt simples com preparar tot el material necessari abans d'iniciar una tasca fins aspectes més compLexos de la resolució de problemes).augmentar l'estimulació de les tasques (necessitat de canviar formats, introduir novetats, etc,...)
-Permetre al/a la nen/a un accés continuat a les instruccions de "com es fa" en totes les tasques fins i tot, durant els controls d'avaluació.
-Fer seguir un sistema d'autoreforçament dins l'aula.
-...
El docent ha de tenir present els següents aspectes:
- El nen amb TDAH necessita combinar curts períodes d'atenció amb acció manipulativa. (principi d'activitat).
- Les tasques s'han de dividir en etapes breus, determinar el temps de feina i atenció, i ajustar la feina a aquest temps, que poc a poc s'anirà augmentant a mesura que el/la nen/a progressi. (principi de seqüenciació).
- No es pot passar d'una etapa a l'altra fins que no hi hagi constància d'assimilació de coneixements. (principi de progressió).
- El/La nen/a necessita contínuament saber els efectes de la seva actuació mentre aprèn.(principi de feed-back).
- El/La nen/a ha d'anar al seu ritme, fins i tot amb programes individualitzats.
- En iniciar qualsevol aprenentatge nou, el mestre s'ha d'assegurar que els primers intents del nen siguin excitoso, i així augmentarà la seva sensació de competència. (principi de l'èxit).
DIVERSES TÈCNIQUES
Per augmentar les conductes desitjables:
- reforç positiu. Aplicar reforçadors positius després d'una bona conducta.
- reforç negatiu (retirar reforçadors). Recompensar l'esforç retirant qulsevol cosa que li resulta desagradable.
- economia de fitxes. Es fonamenta en el principi de recompenses secundàries (fitxes) que es descanviaran per determinades recompenses.
Per reduir les conductes no desitjables:
- Cost de resposta. Retirar reforçadors positius (agradables) després de realitzar la conducta que volem eliminar.
- Extinció. Consisteix en deixar de recompensar conductes amb l'objectiu de que es redueixin o desapareguin.
Breu síntesi sobre l'aplicació dels continguts i competències treballats a l'assignatura a la pràctica professional del/de la psicòleg/ga o del/de la psicopedagog/a
Pas 1) Demanda que efectuen els/les professors/es amb el conseqüent traspàs d'informació

Pas 2) Entrevista personal amb el/la nen/a i amb l’equip directiu. Recollida d’informació.
Recollir tota la informació rellevant de l’alumnat i dels diferents contextos en els quals interactuen, amb la finalitat de propiciar respostes a les necessitats educatives que s’han identificat.

Pas 3) Entrevista i recollida d'informació de les famílies sobre el/la nen/a.

Pas 4) Recollida d’informació de l’escola antiga (professors, EAP, equip directiu,...)

Pas 5) Anàlisi i valoració de la informació recollida
Recollir tota la informació rellevant de l’alumne/a i dels diferents contextos en els quals interactua, amb la finalitat de propiciar respostes a les necessitats educatives que s’han identificat.

Per passar al “Pas 6”, la tutora ha de parlar amb la família i rebre el seu consentiment perquè els/les professionals de l’EAP l’avaluin.

Pas 6) Aplicació al nen de:
- entrevistes
- proves de personalitat
- proves de capacitats intel·lectuals (WISC IV ; RAVEN ; ...)
- ...
Conscienciació i autoreflexió de l'alumne.

Pas 7) Anàlisi de la informació, correcció i interpretación. El·laboració d’un perfil.
- Coeficient intel·lectual.
- Aspectes de la personalitat.
- Dificultats d’aprenentatge
- Tipus d’agrupaments en els què l’alumne se sent més còmode i adopta millors resultats/cotes d’aprenentatge.
- Estils d’ensenyança i enfocaments didàctics amb els què millor interactúa.
- Modalitats de presentació de les tasques (visual/oral/escrita,...) que millor seli adeqüen.
- Modalitats de presentació de les respostes (visual/oral/escrita,...) que millor se li donen.
- Tipus de motivació.
- Interessos i preferències de l’alumne que actuen com a condicionants del seu aprenentatge.
- ...
Pas 8) Intercanvi d’informacions amb la família ( psicopedagog EAP centre – família):
- per passar els resultats.
- per saber com és el nen a casa, què li agrada, què no li agrada,...)
- ...

Pas 9) Formación al professorat. Orientacions, en funció dels resultats i de l’anàlisi de les informacions rebudes, a:
o En la planificació i l’aplicació de mesures d’atenció cap a “M”.
o En l’establiment de criteris d’intervenció per a actuacions específiques sobre aquest alumne.
o En l’aportació de suggeriments i propostes de planificació i millora.
o Concreció de propostes d’intervenció educativa.
o Col·laboració en la planificació d’estratègies organitzatives i didàctiques per a l’atenció a les necessitats d’aquest alumne (hores de tutoria on es pot treballar aspectes actitudinals; 6 hora per establir cohesió en el grup o hàbits de treball...)
o Fomentar el treball cooperatiu (treballar junts per assolir un objectiu comú) i les tècniques que comporta.
o Fomentar tècniques/mètodes d’aprenentatge
o Estratègies per organitzar als/a les alumnes
o Agrupaments flexibles
o Treball cooperatiu
o Ajuda entre iguals
o Grups adaptats (nen amb dificultats)
o Mestre d’educació especial
o Temps de preparació de les classes
o ...
o Estratègies per elevar el nivell de coneixement dels/de les alumnes.
o Istruments i mesures per millorar els hàbits i tècniques d’estudi com les seves actituds de responsabilitat, esforç, i autoexigència.
o Revaloritzar la funció de tutoria com activitat docent.
o ...

Les orientacions porten a determinar un pla d’acció conjunta en termes de resposta i
de recolzaments educatius
Pas 10) intercanvi d’informacions amb la família i informació d'orientacions (establiment de normes, horaris d'estudi, tècniques d'estudi...)

Pas 11) Participar en el seguiment dels plans individuals d’entorn, específicament en l’estudi assistit.

Pas 12) Derivació a serveis externs, si és un cas greu (CSMIJ (Centre de Salut mental infantil i juvenil...)

No hay comentarios:

Publicar un comentario